Si bé és cert que les potències espacials plantegen una tornada a la Lluna com a objectiu immediat de les seves respectives carreres espacials, cal tenir clar que tal intenció és, en la majoria dels casos, una fita intermèdia per assolir amb més garanties un objectiu molt més ambiciós: arribar a Mart. Qui està millor posicionat per plantar la seva bandera sobre la superfície marciana? Per desgràcia per a Occident, tot indica que és Xina.
Els fracassos de l'ESA i la NASA
Mentre la Xina té en marxa la seva missió Tianwen-3 per a, una vegada assolida la superfície de Mart amb un enginy no tripulat, poder portar de tornada a la Terra diferents roques i fragments de terra per analitzar-los i, amb això, respondre de manera fidedigna si hi ha o no aigua a la superfície del Planeta Vermell, les dues agències espacials occidentals més potents (la NASA i l'AQUESTA) enllacen contratemps: el rover Perseverance ha quedat fora de combat per un problema en el seu làser i projectes com l'Ingenuity (una espècie d'helicòpter teledirigit adaptat a Mart) va patir danys en un rotor i és també fora de servei. La NASA, a més, té problemes de pressupost que poden llastar el seu equivalent del programa Tianwen-3
Dubtes nord-americans
La NASA, coneixedora de l'empenta del programa espacial xinès, té en marxa un projecte similar al Tianwen-3 que es diu Mars Sample Return, però reconeixen que no estaran en condicions de portar roques marcianes a la Terra fins després de 2031, encara que en origen esperaven fer-ho el 2028. L'administració Biden, que no té la carrera espacial entre les seves prioritats, ha retallat pressupostos. Xina, mentrestant, anuncien que completarà la seva missió el 2030 i, allà, els diners no són un problema perquè la carrera espacial sí que és prioritària per a un país que vol deixar de ser vist només com la gran fàbrica mundial i que ha trobat en la indústria aeroespacial un aparador tecnològic que no vol perdre. Compta, a més, amb la complicitat d'altres potències espacials com Rússia o l'Índia, que treballen al marge de la NASA i l'ESAi, fins i tot, plantegen estacions espacials pròpies. La resposta arribarà ben aviat: d'aquí a 2030, queden només sis anys.