Les raons que porten a activar-lo són diverses: des de necessitat de reduir la massa salarial a, també, voluntat de donar entrada a nou talent sense tenir possibilitat d'ampliar la plantilla. Per descomptat, es tracta d'una pràctica reprovable, però el cert és que allà hi ha: és dolent per a les empreses i es diu quiet firing o, en el nostre idioma, acomiadament|comiat silenciós. És, per si mateix, una manera amable de cridar al que es porta fent, per desgràcia, des de fa molts anys en moltes companyies que volen, necessiten o desitgen acomiadar algú i o no s'atreveixen, no tenen els diners que fa falta per fer-ho o no saben com dur l'acomiadament a terme: Segurament, amargar l'existència seria un terme més adequat.
No et llanço, et convenço perquè toquis el dos tu
Us sona el de què sembli que ha estat un accident? Doncs, certament i valgui la redundància, se li sembla. L'Acomiadament Silenciós consisteix a crear males condicions de feina perquè algú renunciï o generar un ambient dens, enganxós i insofrible perquè succeeixi el mateix. Ho explicava aquesta mateixa setmana l'especialista colombiana en desenvolupament i marca personal María Begué i feia, fins i tot fins a una valoració personal sobre tal procedir: "quan creus que ho has escoltat tot, el món laboral et sorprèn amb una nova pràctica" i, a continuació, es preguntava si no seria, abans que activar un procés d'aquest tipus, acomiadar la persona i estalviar la toxicitat i el drama. Certament, seria més fàcil, però una renúncia sempre és més barata per a l'empresa que un acomiadament i, a més, amb un treballador desarborat emocionalment després de mesos (o anys) de menysteniment i maltractament sempre resulta més fàcil pactar el que sigui.
En què consisteix?
Begué detallava algunes de les pràctiques habituals en aquests processos: van des d'encarregar tasques tedioses sempre a la mateixa persona, eliminar qualsevol possibilitat de desenvolupament, excloure amb la finalitat del procés de tota mena d'activitats grupals, negar pujades salarials, limitar la informació a què pot accedir i buscar errors menors en el seu acompliment per magnificar-los. No és moral, per descomptat, però de covards és el món ple. I no només de covards: també d'idiotes perquè un quiet firing se sembla molt a un episodi d'assetjament laboral i, per tant, qualsevol fet servir objecte de tal maniobra amb coneixements i assessors suficients pot aconseguir que el resultat de tot plegat acabi sent un altre.