L'hidrogen, com a font d'energia, és de moment més una esperança que una realitat. Els anuncis de nous electrolitzadors de succeeixen i companyies com la gairebé centenària Cepsa fien a aquesta tecnologia part del seu futur mentre que antics gegants del carbó com Hunosa busquen noves perspectives. De moment, l'hidrogen és també un negoci en el qual tots volen entrar, però ningú no sap pot acabar representant exactament aquest gas què que molts consideren la gran esperança del transport pesat. En Cepsa, tanmateix, ja fan vaticinis.

EuropaPress 1717335 andalucia cepsa saldra bossa|borsa ultimo trimestre anus menys 25 capital
 

Fins a un 27% del total

Per a la petroliera, l'hidrogen verd representarà el 2050 entre un 10 i un 27% del mix energètic global. Avui, les energies renovables representen ja un 30% i Cepsa espera que el seu pes creixi en el futur immediat. Projectes com la Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd de Cepsa o els electrolitzadors previstos a Tarragona per Repsol semblen indicar que serà així efectivament. Per a Calos Barrasa, director comercial i d'energies netes, les últimes notícies "confirmen el paper" que l'hidrogen –el verd, no el d'un altre tipus- està cridat a exercir ben aviat: "és un sector cap al que evoluciona la demanda", indica. Ho ha fet, a més, en el Congrés Internacional de l'Hidrogen Verd, celebrat a Roterdamm aquesta primavera. Aquest port, expliquen els experts, està cridat a ser el gran hub de l'hidrogen.

L'hidrogen per a Cepsa

Barrasa avança també que l'economia de l'hidrogen "es desenvoluparà començant amb grans clústers, hubs o valls que són els que seran capaços de generar prou volum, activitat econòmica i preus competitius per subministrar a les aplicacions actuals de l'hidrogen verd, que són sobretot el reemplaçament de l'hidrogen gris i les aplicacions de transport pesat amb l'amoníac i el metanol". El projecte més important de Cepsa avui és la Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd i entronca amb una tradició industrial centenària, ja que s'ubica a Huelva, tradicional pol químic gràcies a la presència de dipòsits minerals com els de Tharsis o Riotinto.