La ramaderia, a més de produir aliments, fixa població a les zones rurals, especialment en les de muntanya i, en la seva modalitat extensiva, garanteix també el bon manteniment dels espais naturals, perquè no hi ha millor bosc, prat o devesa que aquell (o aquella) de la que s'obté un benefici econòmic que justifica l'obligació de mantenir-la en perfecte estat. Tanmateix, la reintroducció o les limitacions a la caça de depredadors com el llop o l'os bru complica la tasca dels ramaders. Com combaten aquests riscos? Amb sistemes de geolocalització.
Experiència pionera
A Catalunya, en concret en l'Alt Pirineu, funciona des de finals de l'any passat un projecte d'aquest tipus. Allà, mitjançant collars que porta el bestiar i que inclouen xips capaços d'emetre un senyal que pot captar qualsevol mòbil dotat de l'aplicació adequada, els ramaders (de moment de boví i equí) més moderns poden situar geogràficament en tot moment als seus animals. Des de la Generalitat, que és qui va activar el projecte, es detalla que, així, es pretén contribuir a la coexistència de grans carnívors i ramaderia extensiva.
Internet de les Coses
Tècnicament, els dispositius són idèntics als xips IoT (Internet de les Coses) que s'utilitzen per localitzar mercaderies en trànsit o materials en una planta industrial, tot i que, en aquest cas, aplicats a éssers vius. Podrien en un futur utilitzar-se també per a animals domèstics més petits com mascotes i, així, evitar abandonaments? Si una vaca o un cavall poden portar un collar que permeti geolocalitzar-los, no ha de ser complicat fer el mateix amb animals més petits i manejables. Seria, sens dubte, un bon complement al xip obligatori.