El plàstic és un dels grans problemes del present i serà, si no remeiem, una de les rèmores amb què els nostres fills hauran de carregar en el futur: és difícil d'eliminar, omple d'escombraries els nostres oceans, és present fins i tot en la llet materna i el pitjor que té és que, com és barat, costa trobar un material millor per fabricar totes aquestes coses imprescindibles per a la vida quotidiana que serien moltíssim més cares i moltíssim menys versàtils si es fabriquessin amb fusta, metall, tela, suro o paper. Fa falta un relleu per al plàstic, està clar i el millor és que sembla que ho hem trobat als boscos espanyols: es diu resina.
Substitut natural
La resina, expliquen enginyers forestals com Guillermo Arranz, és el substitut natural del plàstic. I ho és doblement: primer, perquè no exigeix de processos industrials per disposar d'ella i, segon, perquè les seves propietats permeten que qualsevol producte fabricat a partir d'ella tingui qualitats gairebé idèntiques a les del plàstic generant menys problemes, ja que es tracta d'un producte versàtil, sostenible i renovable. Des de Castella i Lleó (en concret des de les pinedes que omplen les seves províncies) pot subministrar-se en quantitats ingents segons assegura l'Associació Nacional de Resineros. A tot el món, les indústries químiques que fan servir la resina com a matèria primera mouen uns 10.000 milions de dòlars i generen més de 10.000 llocs de treball que, si sumem els que es vinculen no a la indústria si no a la recol·lecció de la resina i la cura de les plantacions, assoleixen els 230.000.
El petroli del futur?
Entre els 60 i els 90, la de la resina va ser una indústria puixant a Espanya, però fins fa deu anys el seu ús entro en crisi. La Xina ja no importava resina espanyola, havia decidit utilitzar la seva pròpia. Ara, des de 2011, es viu un altre moment interessant: El Brasil és el principal exportador mundial i a Europa, el gran productor és Espanya. De moment, la resina no serveix per elaborar combustibles, però qualsevol objecte fabricat amb plàstic podria construir-se utilitzant materials derivats de la resina. Per atendre les necessitats nacionals, Espanya necessita uns quinze milions de quilos de resina, que es poden utilitzar per fabricar vernissos, goma d'enganxar, cautxú, pneumàtics i fins i tot bosses. A Alemanya, expliquen des de l'Associació de Resineros, treballen ja en desenvolupar una indústria de transformació, però la matèria primera és aquí. Pugem a aquest tren?