La Robla, vila lleonesa d'uns 3.600 habitants capital de la Muntanya Oriental que en va arribar a tenir prop de 6.000 a començaments dels 80, fia el seu futur a les renovables ara que la tèrmica que funcionava a la localitat ha tancat i les mines de carbó d'Hullera Basc Lleonesa –empresa amb explotacions en la propera població de la Pola de Gordón i planta de tractament a La Robla- són només un record. Ara; i per superar l'el drama dels tancaments que, un després de l'altre, han fuetejat una comarca en la qual ja només queda una gran empresa (la fàbrica de ciments de Corporació Masaveu); la localitat impulsarà dos projectes, la Robla Hub y la Robla Green que permetran que els roblanos continuïn fent el que sempre ha fet: produir energia, ara en forma d'hidrogen, amb plaques fotovoltaiques i mitjançant la crema de biomassa. Ho faran, això sí, d'una altra manera. Aquesta primavera arrenca, a més, amb una bona notícia per a la comarca: Naturgy ha obtingut l'autorització del Ministeri de Transició Ecològica per a la construcció de dues plantes fotovoltaiques en l'entorn de l'antiga central de carbó.
420 MW
Aquestes instal·lacions; batejades com 'La Pradera', amb una capacitat instal·lada de 195 MW; i 'Els Corrals', amb 225 MW de potència; generaran uns 700 GWh a l'any, una quantitat que equival al consum elèctric de més de 210.000 llars. Les plantes són la primera peça d'un projecte que té com a peça final una planta d'hidrogen renovable la capacitat de producció del qual aconseguirà fins a 280 MW i que la seva posada en marxa està prevista en 2026. La inversió estimada aconsegueix els 485 milions d'euros i les instal·lacions se situaran en els terrenys de l'antiga central tèrmica de Naturgy, el tancament definitiu de la qual va ser autoritzat en 2020. El projecte l'impulsen de manera conjunta Naturgy i Enagás Renovable, priopietarios de la societat conjunta Robla Hub.
En paral·lel, i en un polígon de la localitat denominat El Crispín, està previst que s'aixequin les instal·lacions de La Robla Green, que inclou dues instal·lacions: una planta de biomassa amb sistemes de captura i emmagatzematge de CO₂ que ja ha estat batejada com Roblum i una fàbrica de metanol verd batejada com La Robla Nova Energia. Tres companyies (Reolum, Tresca Enginyeria i Incus Capital) són les que han activat el projecte. En la planta de biomassa es cremarà palla de blat de moro (la província de Lleó és la que major volum d'aquesta gramínia produeix en tota Europa), i residus procedents d'altres cultius com en sègol i la colza. El CO₂ d'origen no fòssil que es generarà amb la combustió d'aquests residus permetrà mitjançant electròlisis produir hidrogen verd que es transformarà en e-metanol, un combustible de nova generació neutre en emissions, no contaminant i capaç de mantenir-se en aquesta líquid a temperatura ambient. L'e-metanol permetrà ajudar, expliquen els promotors del projecte, “a descarbonizar el sector de la indústria química i el del transport”, ja que es consumirà en aquests dos àmbits.
L'execució del projecte implica una inversió de 440 milions d'euros. D'ells, 175 permetran construir la planta de biomassa i 264 la de e-metanol. Les obres començaran en 2024 i empraran uns 450 operaris. Després, quan les instal·lacions funcionin, es crearan 100 ocupacions directes i altres 90 associats a la producció de biomassa. Comparats amb els més de 1.200 que, de mitjana, tenia la Hullera Vasco Leonesa –l'empresa minera que operava en la conca i que va promoure la fàbrica de ciment, la tèrmica i la planta de tractament de la qual abans parlàvem- són pocs, però serviran a la conca de Ciñera-*Matallana ys les seves dues principals poblacions (La Robla i la Pola de Gordón) per a escapar al trist destí que van deixar desmantellaments com els que van patir Guardo i Barruelo a Palència o Villablino i Sabero a Lleó