Rwanda, tots els que passem dels quaranta el vam conèixer a mitjans dels 90 per les notícies primer i, després, a través dels llibres, les pel·lícules i fins i tot còmics en les que es narra l'esfereïdor genocidi de 1994 en el qual l'ètnia hutu, que detenia el govern, va intentar exterminar l'ètnia tutsi. Des d'aleshores, el petit país centreafricà, intenta com pot ser notícia per coses millors i una d'elles té a veure amb el plàstic: el 2008, van prohibir les bosses de polietilè i, des d'aleshores, mantenen una de les legislacions més estrictes de tothom contra aquest material. De fet, fins a la producció, l'ús, la venda i la importació de bosses|borses de polietilè està penada amb multes i penes de presó. La sostenibilitat es converteix així en una eina mitjançant la qual Rwanda intenta rentar la seva imatge internacional.
Següent pas
Ara, gairebé quinze anys després d'aquella prohibició primera, el govern de Rwanda vol donar un pas més i prohibir també qualsevol objecte de plàstic no reutilitzable, incloses les palles i les ampolles. Assumeixen, i així ho expliquen des del Govern, que no serà senzill, però exhibeixen l'èxit reeixit a propòsit de les bosses de plàstic, un element que els més petits del país ni tan sols recorden. A més, i per a tots ells, s'organitzen tallers i conferències des d'entitats com The Green Protector, una ONG que reivindica el patrimoni natural com un dels trets que identifiquen el país dels mil turons. Rwanda, de fet, és un país eminentment rural en el que el 70% de la població es dedica a l'agricultura. La conscienciació ha estat per això molt més fàcil.
La gran transformació de Ruanda
La Rwanda d'avui té poc a veure amb la de 1994 i avui és un país més cohesionat i en creixement. La protecció del medi ambient és, de fet, l'eina amb la qual els diferents governs que han dirigit el país en els últims anys intenta rehabilitar la imatge d'una nació que, encara, s'associa en l'imaginari col·lectiu a la tragèdia de fa gairebé 30 anys. Sigui o no per interès, aquesta mateixa setmana l'Agència EFE certificava que els carrers de Kigali, la capital del país figuren entre les més netes de l'est de l'Àfrica. Sigui per les raons que sigui, Rwanda és avui un exemple, però positiu: a més de tenir-se-la jurada al plàstic, creix entorn d'un 8% anual i el 90% de la població té cobertura sanitària. Amb tot, hi ha un problema: el president, Paul Kagame, és el mateix des de l'any 2000. I no, no hi ha democràcia o, si n'hi ha, només és un simulacre.