El Japó és un dels països més seriosos i avançats d'Àsia però, també, un dels que solucionis més dràstiques adopta sempre. Una de les més controvertides afecta a la central de Fukushima, que encara emmagatzema en tancs 1,28 milions de metres cúbics d'aigua amb restes de radioactivitat des que, el 2011, va patir un accident conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami que va patir tota la regió oriental del Japó aquell any. Per eliminar aquesta enorme quantitat d'aigua, les autoritats japoneses han pres una decisió: tirar-la al mar.
Només parcialment depurades
El 2011, com a conseqüència de la catàstrofe viscuda, la central es va inundar i les aigües contaminades són les que es conserven ara en tancs. Estan només parcialment depurades i, per això, la decisió d'abocar-les al mar ha generat una notable preocupació en països veïns i organismes reguladors internacionals. El pla, per descomptat, inclou compensacions per a la indústria pesquera de la zona, que es dona per fet que es veurà afectada.
Supervisió de l'AIEA
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) supervisa el pla que permetrà l'abocament que s'ha planificat i, de fet, el Govern del Japó espera un informe que establirà com s'ha de dur a terme aquest abocament, previst per a la primavera d'aquest any. Per a això, l'elèctrica propietària de Fukushima està construint un túnel subterrani que permetrà descarregar les aigües radioactives un quilòmetre mar endins. La majoria dels elements radioactius presents en elles s'han eliminat gràcies a una acurada depuració, però a la massa d'aigua hi ha encara una notable quantitat de triti en baixa concentració. Des del Govern del Japó s'indica que l'abocament tindrà uns nivells de radioactivitat inferiors als màxims que permet l'Organització Mondial de la Salut per a l'aigua potable i que els riscos per a la salut humana i el medi ambient són inexistents. Quan a començaments dels vuitanta es va fer públic que diversos països europeus portaven tirant barrils amb escombraries radioactives a la Fossa Atlàntica es deia més o menys el mateix.