Algú recorda per què es van tancar el 99% -avui només queda un pou vertical a Mieres- de les mines de carbó espanyoles? Sí, perquè sense ajuts públics no eren rendibles. Es van liquidar, a més i alhora, els diferents projectes de captura de CO2 que haguessin molt probablement convertit a les tèrmiques espanyoles en instal·lacions de producció d'energia amb impacte zero. Ara, cal destacar-ho, es vol donar una nova oportunitat a uns projectes que, al seu dia, van fer d'Espanya un país líder en aquesta tecnologia. Per afegir més elements a la paradoxa, ara n'arriba un altre: la indústria europea de l'hidrogen reclama a la Comissió Europea més ajuts per ser viable. Diuen, això sí, que serà "durant un període curt".
Forts subsidis
La proposta, a més d'aquell període curt de subvenció, contempla "forts subsidis" que, se suposa, garantiran a mitjà i llarg termini que la indústria de l'hidrogen pugui funcionar "de manera independent i sense ajuts". Parlen, de moment, de deu anys. Qui així opina és Hakon Volldall, vicepresident de la Coalició de l'Hidrogen Renovable. Per a 2030, la Unió Europea s'ha marcat l'objectiu de produir deu milions de tones d'hidrogen verd i importar-ne unes altres deu, és a dir, aquell que es fabrica a partir d'energia renovable. Entre les tones importades, cabrien les que es produeixen amb energia d'origen nuclear, conegudes com a hidrogen rosa i vetades a Espanya per l'actual Executiu.
Com funciona ara el sector?
Per impulsar-lo, la Comissió Europea va activar un sistema de subhastes que arrenquen aquest proper mes de novembre amb 800 milions d'euros a repartir, i que inclouen una "prima verda" per cobrir la diferència entre el cost de produir hidrogen renovable i el preu que el mercat està disposat a pagar. Les empreses no ho veuen bé, perquè consideren que es tracta d'un sistema "poc clar" i "res transparent". Per això, advoquen per subsidis que "recompensin" "els que es mouen aviat", que no són d'altres que les empreses que ja han invertit en el sector. El cert és que, tot per si mateix, dona que pensar: s'eliminen sectors intensius en mà d'obra que funcionaven i havien traçat un camí cap a les zero emissions argumentant que, sense ajuts, no eren viables i se'ls substitueix per altres d'encara incipients que també necessitaran ajuts durant temps indeterminat.