Aquests dies, momentàniament, ningú no es preocupa massa per l'assumpte però, quan arribi la segona setmana de gener, tot seran plors: aprimar-se és una de les particulars obsessions de tots els adults occidentals i, ara, tenim tots els que caminem en això un avantatge: existeixen medicaments efectius per perdre pes com, per exemple, la semaglutida, un medicament per a la diabetis que determinats famosos com Elon Musk o Kim Kardasian utilitzen per a tal menester. El problema és que, com ho expliquen a través de les seves xarxes socials i altres canals, la demanda del medicament en qüestió es dispara i, si tot segueix així, els qui pateixen diabetis de tipus 2 poden acabar tenint problemes per trobar-la.
Què fa la semaglutida?
És un mimètic d'una hormona, la incretina, que segrega l'intestí com a resposta a la ingesta d'aliments i activa la generació d'insulina per part del pàncrees per controlar el nivell de sucre en sang. Si la semaglutida es combina amb una dieta o un programa d'exercicis, permet controlar sense problemes el nivell de sucre en sang d'adults amb diabetis tipus 2, però el problema és que també serveix perquè qualsevol persona passada de quilos perdi molt pes, ja que la semaglutida té el mateix efecte que una hormona relacionada amb la sacietat que alenteix el trànsit intestinal i avisa al cervell que ja hem menjat bastant.
On és el problema?
El 2021, els Estats Units van aprovar l'ús de la semaglutida com a mètode de pèrdua de pes i famosos com l'esmentat Musk o l'amiga Kardasian van començar a consumir-la i explicar-ho. La demanda es va disparar i allà seguim: en una situació en la qual hi ha menys semaglutida de la qual demana el mercat i que durarà fins a mitjans de 2023. De moment, els diabètics no tenen problema per trobar-la, però farà falta produir-ne més i en això camina la indústria farmacèutica. Tenim ja aquí la somiada pastilla que ens permetrà menjar sense problemes?