No ho indica un qualsevol, perquè qui ho fa és ni més ni menys que Deel, empresa global de RRHH i gestió de nòmines. Ho fa al seu informe anual Tech Migration: Espanya és la principal destinació per al talent tecnològic a Europa. Darrere, hi ha la Gran Bretanya i el Canadà i Espanya atreu principalment treballadors procedents d'Itàlia, França, Alemanya i Polònia. A més, la destinació preferida pels treballadors britànics del sector que decideixen abandonar el seu país. Per què? Doncs perquè, en comparació amb els costos dels seus respectius països i considerant el salari que rebran, viure aquí els surt a compte. El sector TIC, un dels que paga salaris més alts a Espanya, no troba professionals prou capacitats a Espanya com per cobrir la seva demanda de personal.

 

 

Contractes de 2023 endavant a 120 països

L'informe analitza milers de contractes creats a partir de 2023 a més de 120 països del món. Segons les dades de l'empresa, el 27% dels treballadors contractats a través de Deel el 2023 treballen fora dels seus països d'origen, el que representa una tendència de creixement davant l'any anterior (25%). Segons les dades de l'informe, els treballadors qualificats que resideixen fora del seu país d'origen exerceixen rols relacionats amb el desenvolupament de programari, producte i vendes.

Els actius d'Espanya com a destinació

La riquesa cultural, el seu clima temperat, l'enfocament acollidor, el cost de vida relativament barat i la facilitat de mobilitat per a ciutadans europeus gràcies a l'espai Schengen fan d'Espanya la destinació perfecta per a treballadors tecnològics. A més, un règim de visats que s'adapta a la creixent tendència del feina a distància i la introducció del popular visat per a nòmades digitals d'Espanya el 2023 ha impulsat encara més el seu atractiu, especialment a causa dels seus singulars règims fiscals.

Problema

Amb un atur estabilitzat entorn dels tres milions -2,7 a l'abril, sense comptar els fixos discontinus- i un percentatge d'atur juvenil del 28,36% a finals de 2023, administracions com la Generalitat de Catalunya se centren a garantir accés a formació TIC als sectors més desfavorits mentre que la formació reglada no aconsegueix que despuntin les vocacions STEAM ni entre els homes ni entre les dones. El resultat és un mercat laboral disfuncional en el qual la formació reglada no s'adapta a les demandes d'un sector capdavanter que, cada any, comprova com queden sense cobrir milers de vacants. En aquest context, la proliferació d'escoles especialitzades és la norma.