Rondava 2008 i, a Ponferrada i Puertollano; dues ciutats que van créixer gràcies al carbó i mantenien mines obertes en la seva àrea d'influència i una més que notable capacitat de generació d'energia gràcies a les seves centrals tèrmiques, semblaven estar fent alguna cosa gran. Per garantir el futur d'unes i d'altres, en ambdues localitats s'investigava per activar una tecnologia, la captura de CO2, que ens anava, se suposava, a permetre continuar cremant carbó i generant electricitat sense contribuir a l'escalfament global i a l'efecte d'hivernacle. Tan avançats van arribar a estar ambdós projectes que vam ser capaços, gràcies a aquells investigadors que treballaven pel futur de tots, d'activar fins a dos diferents sistemes de captura (un per ciutat) de diòxid de carboni.
Així, mentre a Ponferrada els experts de Ciuden, la Ciutat de l'Energia, es decidien per l'oxicombustió, a Puertollano els experts d'Elcogas, la tèrmica que es va construir per demostrar que el carbó podia no contaminar, optaven per la precombustió. El resultat era el mateix: el diòxid de carboni s'interceptava i no arribava a l'atmosfera, però els experiments van acabar de manera abrupta quan, poc abans de 2018, es va decidir liquidar el mig any tot el sector del carbó. De tot allò, avui no queda res: Elcogás es va enderrocar i avui promouen allà una central de biomassa, Ciuden busca reconvertir-se com a centre de desenvolupament de l'economia verda, les tèrmiques espanyoles s'han desmantellat gairebé totes i les mines estan tancades. Tot sembla perdut ja però, enmig d'una crisi energètica mundial, algú torna a reparar en tot l'esforç fet i, de sobte, resulta que la captura de CO2 no eren tan mala idea i pot servir per donar nova vida als cotxes de combustió i els antics sistemes de generació d'energia vist ja que els elèctrics de bateries no són el que s'esperava i les renovables tampoc no són la panacea.
Què és la captació de CO2?
El pla inicial que es va activar a Espanya durant la primera dècada d'aquest segle era gairebé perfecte: les tèrmiques continuarien funcionant cremant carbó nacional i estranger i en elles s'instal·larien sistemes que interceptarien el CO2 abans de la seva arribada a l'atmosfera. Amb el CO2 captat podrien desenvolupar-se combustibles sintètics i, si no era possible, n'hi hauria prou amb enterrar-lo en antigues mines de carbó o pous de petroli clausurats. La tecnologia es va desenvolupar, però les presses per ser els primers en la classe en la qual s'ensenyava els que deia l'Agenda 2030 van fer que tot caigués en sac foradat. Ara, com sembla que a la gent - a la de veritat- no ens acaba de convèncer ni el preu ni les limitades autonomies dels cotxes elèctrics (el transport és la principal font de contaminació) i, si no existeixen subvencions majors, voldrem mantenir els nostres cotxes de gasolina o gasoil; hi ha qui recorda la captura de CO2. La pregunta és com s'implementaria tot això.
Qui el defensa?
De moment, no hi ha cap govern europeu que hagi parlat de nou d'aquell sistema que tant prometia i que, de no haver estat avortat, ens hauria vacunat contra l'actual crisi energètica i evitat alhora la ruïna de les comarques mineres que hi ha repartides per tot Europa. Qui si parla és un organisme internacional, l'Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) i ho fa per proposar el que ja se sabia: si el CO2 no arriba a l'atmosfera i ideem algun sistema per aprofitar-lo (als Estats Units saben com convertir-lo en etilè) els nostres estimats motors dièsel i de gasolina poden tenir anys de vida per davant. Plantejar milers de plantes de captació repartides per tot el món pot semblar difícil perquè, si bé resulta senzill capturar el diòxid de carboni que produeix una instal·lació industrial fixa, capturar el que produeix el motor d'un vehicle serà sens dubte més complicat, però segur que hi ha una manera. De fet, el CO2 capturat, si es barreja amb hidrogen verd, serviria per produir metanol, un hidrocarbur fàcilment transformable en gasolina. Segons Porsche, aquesta gasolina sintètica costaria uns 2 euros litre que és, si traiem els 20 cèntims que ens descompten ara, la qual cosa val un litre de combustible convencional. Passi el que passi, hi ha una pena que ningú no ens treu: el 2008, Espanya era lider en sistemes de captura de CO2.