Les distraccions al volant són una de les causes de sinistralitat més importants a la carretera: mirar el mòbil o manipular el navegador mentre condueixes són algunes de les conductes més comunes que impliquen més risc i, per prevenir-les, les administracions distribueixen per la xarxa diferents elements de seguretat activa. Un dels principals són les bandes rugoses.
Efectives i econòmiques
Les bandes sonores de les carreteres (també denominades guies sonores pel Ministeri de l'Interior i la Direcció General de Trànsit) són una mesura de seguretat viària de baix cost d'execució i manteniment que tenen com a missió reduir les sortides de via i les col·lisions frontals o frontolaterals per la invasió del carril adjacent en vies convencionals amb calçades no separades. Per tant, és més comú que les vegis en carreteres secundàries. Aquestes bandes rugoses estan fresades sobre l'asfalt (formen una petita clivella a terra) de tal manera que quan els pneumàtics d'un vehicle passen a través d'elles es produeix una advertència sonora i tàctil ja que el conductor també percebrà com vibra el volant.
Tipus de bandes
Hi ha dos tipus : el primer són les Bandes sonores d'eix, que estan col·locades en el centre de les carreteres de doble sentit i eviten que es traspassi la línia i s'envaeixi el carril contrari. El segon tipus són les bandes sonores de vora o voral, que eviten les sortides de carril cap al voral, una cosa habitual quan apareix la somnolència o algun tipus de distracció durant la conducció. A Espanya, les mesures de les bandes sonores poden variar segons les circumstàncies de les carreteres i el seu entorn, el normal és que la Direcció General de Trànsit utilitzi les següents dimensions: d'1 a 1,3 cm de profunditat, de 15 a 17 cm d'ample i de 20 a 30 cm de llarg.