Amb la inflació desbocada, les hipoteques pujant i el mercat laboral dominat per sous baixos i contractes a temps parcial, cada vegada hi ha més famílies que no es veuen capaces (també n'hi ha que, directament, no volen complir la seva obligació de fills) d'atendre als seus majors com mereixen. Que els queda llavors als que passen de 65 i, per les raons que sigui, no poden ja viure sols? Ja que tenen dues opcions: una residència d'avis o un cuidador domiciliari i, ambdues, es paguen amb diners, i no poc. De vegades és tant que supera fins i tot l'import de la pensió i, llavors, no en queda cap altra que buscar solucions que procurin ingressos extra. Una d'elles és la hipoteca inversa.
Què és?
La hipoteca inversa parteix d'un fet, comú en Espanya, però inhabitual en altres països del nostre entorn: la condició generalitzada (87%) de propietaris que tenen els majors de 65 al nostre país. Les seves propietats, a més, solen ser habitatges pagats ja sobre els quals no pesen càrregues i que, per això, s'han convertit en actius immobilitzats. En aquest context, la hipoteca inversa es converteix en una opció: el propietari subscriu un acord amb una entitat financera que li abona (en quotes mensuals o d'una vegada) una quantitat i posa el seu habitatge com a garantia, però conserva el dret d'ús. Quan el titular del préstec mor, els seus hereus poden vendre-la pel preu que tingui en aquell moment, tornar la hipoteca inversa al banc i disposar de la resta dels diners derivats de la venda. Si no, el banc es quedarà amb l'habitatge i podrà vendre-la al preu que consideri obtenint beneficis si el mercat immobiliari ho permet.
Com es calcula l'import
L'import que es pot obtenir quan se subscriu una hipoteca inversa depèn del valor que assigni a l'habitatge un taxador independent l'habitatge, segons taxació independent, i de l'edat de les persones propietàries. Les pot contractar qualsevol persona major de 65 anys que sigui propietària d'un habitatge valorat, com a mínim, en 150.000 euros. Són de veritat una solució o, potser, es tracta d'una eina més que es posa a la nostra disposició per fugir de les obligacions que tenim amb les persones que ens van fer ser gairebé tot el que som quan aquestes ens necessiten?