Els sistemes d'emmagatzematge d'energia són dispositius o infraestructures connectades a la xarxa elèctrica que permeten emmagatzemar energia excedentària i subministrar-la a la xarxa de nou en moments en què no hi ha prou producció per atendre la demanda o, també, durant situacions i esdeveniments que interrompen la generació elèctrica. Sense ells, i atès el paper protagonista que tindran en el mix energètic tecnologies sense continuïtat a la producció com l'eòlica i la fotovoltaica, la revolució verda no serà possible.
Sistemes
Els sistemes més habituals són els d'emmagatzemament per bombatge, que són infraestructures hidroelèctriques formades per dos embassaments o dipòsits en les quals l'aigua, mitjançant l'ús d'energia excedentària es bomba a un dipòsit superior per a, quan fa falta més energia, alliberar-la cap a l'inferior i generar electricitat que es pot subministrar a la xarxa. El problema és que aquests sistemes no es poden ubicar en qualsevol lloc i que, a més, no són barats de construir. Amb tot, existeixen alternatives, perquè, sense sistemes d'emmagatzematge, la transició energètica no serà possible.
Hi ha prou infraestructures?
De moment, no. A la Xina, cada any instal·len 5 GW de bateries i als Estats Units aspiren a comptar amb 55 GW d'emmagatzemament en escala de xarxa i de 8 GW en consum residencial. L'Índia ha redactat ja un pla per instal·lar bateries a tot el seu territori i a Europa la Comissió Europea ha publicat un document que recomana als diferents països membres impulsar aquest tipus d'infraestructures. Amb tot, cal tenir clar que les bateries són només un complement, perquè la capacitat més gran d'emmagatzemament derivarà d'instal·lacions de bombatge, que poden ser complexos hidroelèctrics convencionals o, també, mines tancades convertides en sistemes d'aquest tipus.
Desenvolupaments imprescindibles
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible plantegen un escenari de zero emissions el 2050 que només serà possible mitjançant el desplegament d'instal·lacions solars i fotovoltaiques (principalment, perquè també està el biogàs, la geotèrmia o l'energia mareomotriu, entre d'altres) als cinc continents. En paral·lel, s'electrificaran més activitats productives i sistemes de transport, la qual cosa dispararà la demanda. Als sistemes de bombatge caldrà afegir altres dispositius d'emmagatzematge (bateries) en aquells llocs en els quals siguin l'única opció. Sense uns i d'altres, no es podrà respondre als pics de demanda ni superar una de les principals carències|mancances de les renovables: la impossibilitat que els sistemes solars i fotovoltaics tenen d'oferir continuïtat de subministrament. Si no es construeixen, l'alternativa és combinar sistemes renovables de producció amb infraestructures capaces de produir energia de manera continuada. I, avui, no n'hi ha d'altres que les centrals nuclears o les centrals tèrmiques de gas, petroli o carbó. A Espanya, amb les nuclears sentenciades i les tèrmiques de carbó gairebé desaparegudes, no hi ha més alternativa que les centrals de gas.