Catalunya podria convertir-se en una potència productora de lleguminoses. Així ho indica, almenys, un estudi elaborat per la plataforma Nactiva i l'empresa Flax&Kale que assenyala el potencial de desenvolupament d'una indústria de producció de "proteïnes vegetals alternatives" que hi ha en el Principat.

450 1000
 

60.000 hectàrees a Lleida

L'estudi identifica fins a 60.000 hectàrees a les comarques de Lleida que podrien dedicar-se a aquests cultius. Són a més terres que concentren actualment més del 50% de la producció agrària local però que, sempre segons l'estudi, podrien generar més rendiments si es dediquen a produir llenties, faves cigrons o pèsols. Es tracta, a més, de cultius que exigeixen menys aigua, per exemple, que el blat de moro: produir un quilo de blat de moro exigeix 450 litres d'aigua i un de llenties, només 25. El problema principal, assenyalen també, és que, encara que es podria conrear llegums "fàcilment", no existeix una infraestructura industrial suficient per transformar les matèries primeres que s'obtindran.

Els llegums, un cultiu en retrocés

L'estudi arriba en el marc d'un retrocés general del cultiu de lleguminoses a tot Espanya. Així, a finals de 2022, un altre estudi elaborat pel grup operatiu Legsapiens del sindicat d'agricultors UPA, va indicar que, de les entre 600.000 i 700.000 hectàrees dedicades al cultiu de llegums que existien el 2012, el 2022 només es conreaven unes 110.000. Segons el Ministeri d'Agricultura, el 2021 se'n conreaven 43.000 ha de cigrons, 9.300 de mongetes, 22.000 de faves i 35.000 de llenties. Les que la plataforma Nactiva planteja es podrien activar ara a Catalunya són més del 50% del total que es conrea ara. Per què s'està deixant de conrear llegum? Segons Lorenzo Ramos, secretari general d'UPA, perquè no és "un producte atractiu per als agricultors atesa la seva baixa rendibilitat". Aquesta falta de rendibilitat, indica Ramos, deriva de les importacions massives procedents de Mèxic, Argentina, el Canadà i USA. Només el 60% del llegum que es consumeix a Espanya és d'origen intern i, cada any, arriben unes 150.000 tones de l'exterior.