En un context, provocat per les acusades fluctuacions que el preu de l'energia registra des de fa anys, l'interès dels propietaris pels sistemes d'autoconsum residencial creix mes rere mes. Durant els dos últims anys, les nostres teulades s'han poblat de gairebé 330.000 instal·lacions domèstiques, segons dades d'APPA Renovables. L'últim any, la companyia espanyola d'autoconsum. La majoria se n'instal·len en habitatges unifamiliars, però des del passat un altre l'empresa especialista en autoconsum Samara ha detectat un increment del 28% en la demanda d'instal·lacions en comunitats de veïns. Aquesta xifra, vivint com viuen el 65% dels espanyols en pisos, és una dada a tenir molt en compte.
Quin tipus d'instal·lacions es poden realitzar en comunitats de veïns?
Si en el cas de les instal·lacions unifamiliars l'estructura de funcionament pot estar més clara, una de les grans barreres per apropar-se a l'autoconsum col·lectiu és comprendre les possibilitats i vies existents per compartir la teulada amb els veïns. En aquest sentit, hi ha diferents tipus d'instal·lació en comunitats de veïns en funció dels subministraments que cobreixen. Així, i per exemple, un bloc d'habitatges resulta idoni per a instal·lacions col·lectives que permetin compartir producció entre els veïns: els veïns acorden realitzar una única instal·lació i es reparteixen entre aquests l'energia produïda. Alhora, també és possible activar instal·lacions que cobreixen el consum elèctric de l'edifici o, fins i tot, instal·lacions individuals que cobreixen el consum d'un habitatge privat. En aquests casos, l'energia produïda per la instal·lació cobreix la despesa que realitza el veí al seu propi habitatge. La instal·lació serà en aquest cas propietat del veí que realitza la instal·lació i serà de caràcter privatiu, no comunitària. En una comunitat es pot acordar que cadascun dels veïns realitzi la seva pròpia instal·lació individual. Finalment, també són factibles combinacions de les anteriors: sempre que sigui possible a nivell logístic i d'espai, es pot realitzar una instal·lació d'autoconsum col·lectiu per a, per exemple, donar servei als veïns i també a les zones comunes.
Quantes aprovacions es necessiten?
Un altre dels dilemes que poden venir a la ment de milers d'espanyols que volen aprofitar la teulada del seu edifici és la necessitat d'aprovació comunitària. "És important esmentar que s'han suavitzat les condicions per tenir llum verda en comunitats, i, en l'actualitat, no fa falta unanimitat per instal·lar autoconsum comunitari." assenyala Manel Pujol, de Samara. Les normes d'aprovació són diferents segons la naturalesa de la instal·lació que es pretén dur a terme. Per a instal·lacions que cobreixin zones comunes, per exemple, avui és necessari el vot favorable de la majoria simple dels propietaris, sempre que el cost de la instal·lació repercutit anualment no superi la quantia de 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes. El cost es calcula una vegada descomptats les subvencions o ajuts públics. A més, compten com vots a favor els dels propietaris absents en junta que han estat informats després de la decisió i no s'han oposat en un termini d'un mes, el que facilita que els projectes tirin endavant.
Quant a instal·lacions d'autoconsum col·lectiu, en les quals els veïns es beneficien d'una única instal·lació per al seu consum, només fa falta el vot favorable d'un terç dels integrants de la comunitat. Les despeses de conservació i manteniment de la nova infraestructura tindran la consideració d'element comú i haurà de ser suportat pels veïns participants de la instal·lació. Qualsevol aspecte de la instal·lació d'autoconsum que no estigui regulat explícitament ha de comptar amb aprovació de la junta de propietaris. Per a instal·lacions individuals d'ús privatiu, també és necessari el vot favorable d'un terç dels integrants de la comunitat.