Puigcerdà es convertirà entre aquests 15 i 18 d'octubre en la capital dels territoris europeus muntanyencs gràcies al XIII congrés biennal d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya- De moment, la cita compta amb més de 250 inscrits en representació de diferents governs i de les principals associacions, organitzacions agràries i ramaderes, membres de la societat civil i d’ONG, així com instituts de recerca d’aquests territoris. Per aquesta cita, el programa se centrarà en posar en comú solucions pràctiques i estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de les economies de muntanya.

Exemples

Alguns dels casos pràctics inclosos al programa els exposaran la Xarxa per al Desenvolupament Sostenible de les Zones de Muntanya del Caucas, l'empresa de solucions al núvol Arantec (Lleida), l'agència de desenvolupament local Pieriki Anaptixiaki (Grècia), l'empresa d'esports d'aventura RocRoi (Andorra), la Federació de Cooperatives del Trentino (Itàlia), l'Associació de Defensa Vegetal dels Pirineus (Catalunya) i l'Associació Nacional Romanesa per al Desenvolupament Rural a les Zones de Muntanya (Romania), per destacar-ne alguns.

Euromontana, amb seu a Brussel·les (Bèlgica), és una associació formada per 70 organitzacions de 15 països europeus i té el seu origen en un seminari sobre agricultura a la muntanya que va organitzar al 1953 laOrganització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació(FAO, per les sigles en anglès), tot i que es va constituir com a entitat independent el 1995. Cada dos anys des del 1998, Euromontana organitza un congrés europeu com a espai de reflexió sobre el desenvolupament de les àrees muntanyoses, que acostuma a reunir experts, representants d’institucions, agents econòmics i investigadors. El darrer congrés va tenir lloc a Calàbria el 2022, on es va adoptar una declaració amb els principis que haurien de guiar el desenvolupament de les àrees de muntanya europees fins el 2050.

Tretzena edició

Ara, Puigcerdà serà l’escenari de la tretzena edició del congrés d’Euromontana, on, partint d’aquella declaració, s’aprofundirà en els reptes i les estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de l’economia de les àrees de muntanya. A pocs dies de la seva inauguració, compta amb 250inscrits, que provenen de governs regionals i locals, com ara Terol, Pamplona o Rovaniemi (Finlàndia), així com membres d’associacions i institucions de recerca de Grècia, Eslovènia, Macedònia del Nord, República Txeca, Romania i diverses regions franceses i italianes. Empreses de la Generalitat com FGC també hi participaran, en aquest cas en el taller sobre com repensar el turisme a les zones de muntanya.

El congrés tindrà nou línies de reflexió i treball:

  1. Com incrementar el valor dels productes agrícoles de muntanya. Es debatrà des dels sistemes de màrketing directe, l’optimització dels canals de distribució, els segells de qualitat o de producció ecològica o el cultiu de nous productes.
  2. De la matèria prima al processat. Com tornar a atreure el sector secundari a les àrees de muntanya per transformar el que s’hi produeix.
  3. Digitalització de l’economia de muntanya
  4. Impuls de l’emprenedoria, les startups i els empresaris autònoms.
  5. Treballar amb la natura. Nous enfocaments del turisme a les zones de muntanya, els desafiaments del canvi climàtic i la transformació de les estacions de muntanya.
  6. Treballar per la natura. Quantificar i compensar els serveis ecosistèmics que presten les activitats agràries a les muntanyes per equilibrar la preservació dels ecosistemes amb la prosperitat de les persones que treballen en el sector primari.
  7. Què fa que les comunitats de muntanya funcionin. Més enllà de l’accés als serveis, aquesta línia de treball vol posar en valor les oportunitats per al desenvolupament personal i professional de viure a la muntanya, així com la qualitat de vida que ofereix aquest entorn.
  8. Superar les barreres per a l’atracció de residents. Com millorar l’accés a un habitatge assequible i mobilitzar pisos buits en àrees rurals.
  9. Més enllà de la perspectiva local. Aprofitar els vincles rural-urbà per construir economies de muntanya resilients.