Malament que li malgrat el comerç tradicional, els portals de venda online han arribat per quedar-se, just com ho han fet també les ciberestafes vinculades a l'e-commerce. Caure en un d'aquests enganys és una cosa que pot succeir-li a qualsevol, però hi ha una sèrie de punts en comú que compleixen tots aquests portals dissenyats només amb un objectiu: robar.
El ganxo
El primer, per descomptat, són les ofertes increïbles que, a més, es publiciten de manera intensa i constant a Instagram i Facebook, dues de les xarxes socials més populars. Indefectiblement, aquestes ofertes inclouen un enllaç que deriva l'usuari cap a la pàgina fradulenta. Tenen, això sí, tots aquests enllaços una certa justícia poètica: els descomptes són tan abundants que només algú molt incaut –o desitjós d'aprofitar-se de la innocència o la mala ratxa d'un venedor en conflictes- podria creure. Val aquí potser allò de 'qui roba un lladre'?
Elements comuns
Hi ha, tanmateix, una sèrie d'elements comuns a tots aquests portals més enllà d'aquests insultantment baixos preus: el domini del website s'ha registrat fa poc i la seva direcció no és com les convencionals, no apareix enlloc una direcció física o un número d'atenció al client, les ressenyes que s'inclouen semblen haver estat redactades mitjançant sistemes automàtics i el pagament, sempre, s'ha de realitzar mitjançant targeta bancària. Dos o més d'aquests elements haurien de fer a qualsevol usuari sospitar, però l'avarícia-vull això i ho vull ja- i la supèrbia –a mi això no em passarà-, com tots els pecats capitals, no solen tenir límits. Bo, un sí: els diners que tenen l'estafat en el seu compte corrent.