Donald Trump, tot just quatre dies després d'assumir el seu segon mandat presidencial, ja ha marcat un rumb controvertit i ambiciós en les seves polítiques tecnològiques i espacials. Entre les seves primeres accions, destaquen la represa del conflicte amb TikTok, després de revocar les mesures de Joe Biden per reduir els riscos de la intel·ligència artificial, i la seva menció explícita d'una "operació conjunta" amb OpenAI per avançar en investigacions relacionades amb l'exploració espacial i la intel·ligència artificial.
Respecte al sector aeroespacial, Trump ha assegurat que els Estats Units lideraran la pròxima gran carrera espacial. Durant un esdeveniment a Texas, va afirmar: "Plantarem la bandera nord-americana a Mart en menys de quatre anys. És la nostra responsabilitat, com la nació més poderosa del món, liderar el camí cap al futur."
Aquestes declaracions han despertat tant entusiasme com escepticisme. Elon Musk, CEO de SpaceX, va respondre en xarxes socials amb un missatge optimista: "Mart és el pròxim pas. Amb el suport del govern, és possible." Tanmateix, la NASA ha estat més cauta. El seu administrador interí va comentar que si bé la meta d'arribar a Mart és factible, el termini de quatre anys és extremadament ajustat ateses les limitacions tecnològiques actuals.
És realista arribar a Mart en quatre anys?
La meta plantejada per Trump contrasta amb els càlculs de la NASA, que actualment projecta enviar humans al planeta vermell per a la dècada de 2030. Fins i tot Elon Musk, que lidera una de les iniciatives privades més avançades amb SpaceX, ha fixat el 2029 com la seva millor estimació per a una missió tripulada.
La NASA ha identificat cinc principals perills per a un viatge a Mart:
1.Radiació còsmica: La falta de protecció davant els rajos còsmics suposa un risc significatiu per a la salut dels astronautes.
2.Efectes psicològics: La durada del viatge, estimada en 7-9 mesos, pot afectar la salut mental de la tripulació.
3.Pèrdida de massa òssia i muscular: L'exposició prolongada a la microgravetat podria causar danys físics irreversibles.
4.Limitacions tecnològiques: El disseny de sistemes de suport vital i escuts adequats continua sent un desafiament.
5.Aterratge a Mart: L'atmosfera marciana és prou densa per a complicar l'entrada, però massa fina per frenar adequadament una nau.
Elon Musk, tanmateix, continua confiant en el seu coet Starship, que ja ha realitzat vols de prova reeixits. Segons Musk, el Starship serà capaç de transportar fins a 100 persones a Mart, encara que reconeix que resoldre els riscos de la radiació i el suport vital serà essencial.
Com seria un viatge a Mart?
Un viatge a Mart duraria entre set i nou mesos. Durant aquell temps, els astronautes dependrien de sistemes avançats de suport vital, provisions adequades i una planificació detallada per mantenir la seva salut física i mental.
Una vegada a Mart, la tripulació enfrontaria condicions extremes: temperatures que poden descendir fins a -140 °C, tempestes de pols i una atmosfera composta gairebé totalment de diòxid de carboni. Tanmateix, els avenços en robòtica i intel·ligència artificial podrien exercir un paper crucial per assistir en la construcció de bases habitables.
Encara que les promeses de Trump generen entusiasme i capturen la imaginació, la realitat científica i tècnica suggereix que encara queda molt per fer abans que els humans puguin plantar la bandera a Mart.