Més de la meitat (55%) dels gairebé 60 milions de tones d'aliments que es malgasten a Europa deriven de mals usos a les llars i, per combatre aquest fet, la Comissió Europea va articular el 2022 diferents grups de ciutadans denominats panells que han celebrat ja les seves primeres trobades. D'ells, han sortit ja propostes i no hi ha res especialment nou.
Què són els panells?
El grup de treball en qüestió funciona en paral·lel a altres que la Comissió Europea ha articulat per recollir idees sobre altres qüestions com a justícia social, migracions, medi ambient o ocupació i està format per 200 persones escollides, se suposa que aleatòriament, entre la població dels diferents estats membres. En el cas del panell sobre el desaprofitament|malbaratament alimentari, dotze espanyols formen part del mateix. Les reunions s'han fet a Brussel·les. Entre les propostes plantejades figura la creació d'una "etiqueta específica antimalbaratament per als restaurants o, també, la creació d'una aplicació que permeti a aquests establiments i als comerços "oferir dinar a qui ho necessiti". Per a això, es considera oportuna la participació d'organitzacions caritatives. Finalment, es proposa també que es "reorganitzi la cadena de distribució" per "obligar" a comprar proporcions "determinades" de productes locals i de temporada "directament als productors". Al febrer, en concret els dies 10, 11 i 12, es farà una nova reunió i els integrants del panell hauran de presentar a la Comissió Europea un informe amb totes les recomanacions que plantegen. Entre elles, figura també reimpulsar la venda de productes a granel i no empaquetaments, ja que es considera que permeten més fàcilment adquirir només les quantitats que es necessiten.
Per a què servirà l'informe?
La Comissió Europea té previst presentar el juny de 2023 una proposta legislativa que s'elaborarà tenint en compte les propostes formulades pel panell que es reuneix aquestes setmanes i que entrarà en vigor, previsiblement, el 2025. Les normatives europees s'han, obligatòriament, de traslladar a la legislació de cada país membre. En el cas d'Espanya, el Consell de Ministres va aprovar el mes de juny passat un projecte de llei contra el malbaratament alimentari que es troba actualment en tràmit parlamentari i que entrarà en vigor, si les previsions no fallen, durant aquest primer semestre. La futura nova llei no estableix obligacions ni sancions per als ciutadans, però sí que preveu multes de fins a 500.000 euros per als agents del sector agroalimentari, des de la baula primària i les indústries a la distribució i l'hostaleria. El projecte els obliga a tots a comptar|explicar amb un pla de prevenció per minimitzar les pèrdues d'aliments i actuar per evitar-lo prioritzant es destini la quantitat sobrant al consum humà. Del total del desaprofitament alimentari que es produeix a Espanya, només el 9% té com a origen l'hostaleria i únicament el 7% es dona en la distribució minorista segons dades de Eurostat referits a 2020. Val la pena portar 200 persones tres vegades a Brussel·les perquè formulin propostes com les plantejades i permetre que es continuï culpant a l'hostaleria i el comerç d'un malbaratament que, principalment, generem els particulars?