A Astúries caminen des de fa anys entossudits en treure profit de les mines de carbó tancades, primer per costos i, després, per imperatiu legal (queda mineral per a dècades i, amb els actuals preus internacionals, podria perfectament explotar-se) i una de les més reeixides és l'aprofitament geotèrmic. La primera experiència d'aquest tipus va arrencar a Mieres, la capital de la Cuenca del Caudal, el 2018 i n'hi ha una altra en marxa a Langreo, capital de la Cuenca del Nalón, des de 2022. Hunosa té en cartera més projectes per a altres antigues zones d'explotació carbonífera però, de moment, la que millor funciona és la de Mieres, que té com a protagonista al Pozo Barredo, una explotació de la qual es va deixar de treure carbó el 1994. Avui, gràcies a la temperatura de l'aigua que emmagatzema, gairebé tots els edificis públics de Mieres i més de 300 habitatges disposen de calefacció i aigua calenta.
Com funciona?
Quan una explotació minera es tanca, l'aigua omple les seves galeries en cessar les tasques de bombatge i assoleix un nivell que pot o no coincidir amb l'original de la zona. De vegades, és necessari mantenir el bombatge fins a una cota de seguretat per evitar que s'inundin edificacions situades en l'àrea i, sempre, es detecta que aquesta aigua extreta presenta una temperatura més gran que la de les aigües superficials. Aquesta circumstància la converteix en un recurs geotèrmic, ja que la calor que emmagatzema pot convertir-se en energia. Això, precisament, és el que s'està fent al Pozo Barredo de Mieres i al Pozo Fondón de Langreo. En ambdós casos, l'aigua s'extreu a uns 23 graus i després, en unes centrals de generació construïdes als voltants dels pous, la seva temperatura s'eleva fins als 85 per traslladar-se, a continuació i mitjançant una xarxa de canonades, fins a les xarxes de calefacció d'habitatges i edificis públics. És el que a Hunosa denominen District Heating.
Més projectes
A Astúries hi ha unes altres deu xarxes similars, però en lloc d'alimentar-se amb aigua de mina, s'alimenten amb biomassa. L'avantatge de les xarxes que inclouen antics pous miners és clar: l'aigua que s'escalfa a la central de generació arriba a la mateixa a més temperatura que a les instal·lacions convencionals. A tot Espanya, tranquil·lament, hi pot haver més de 200 antigues mines avui abandonades que, com el Pozo Fondón i el Pozo Barredo, emmagatzemen ingents quantitats d'aigua a temperatures superiors que la de l'aigua superficial. No utilitzar aquests recursos, en un país sense més fonts d'energia pròpies que el sol i el vent –al carbó s'ha renunciat- és un disbarat. Hunosa treballa ja en projectes similars en altres mines tancades que se situen a El Entrego i Laviana.