Mentre a Espanya planegem tancar les centrals nuclears que ens queden i fem cas omís a la Unió Europea, que considera l'energia nuclear una energia neta, als Estats Units han dissenyat un pla per convertir les seves centrals tèrmiques de carbó en nuclears. El pla, denominat Transició C2N té tots els ingredients per convertir-se en una transició veritablement justa referent a ocupació i preu final de l'energia. Aquí, mentre continuem sense tenir destruint infraestructures molt bé clar amb què les reemplaçarem.
Estudi independent
El pla és el resultat d'un estudi en el qual s'analitzen les necessitats energètiques nord-americanes i que implica tres laboratoris científics de prestigi contrastat: Argonne National Laboratory, Idaho National Laboratory i Oak Ridge National Laboratory, De la coordinació, s'encarrega el Departament d'Energia dels Estats Units, però els experts que participen són independents.
La base del pla sorprèn per la seva senzillesa: instal·lar reactors nuclears en la mateixa localització en la qual es troben centrals tèrmiques de carbó tancades o en funcionament. En fer-ho, s'aprofiten les connexions a la xarxa que ja existeixen i permeten evacuar l'energia produïda i es continua donant ús a les instal·lacions –embassaments i torres de refrigeració, entre altres- que ja existeixen, amb la qual cosa s'escurça el temps de construcció, es redueix l'empremta ecològica i, el més important, es garanteix un futur a les comunitats i territoris que, fins ara, havien treballat per servir energia a la resta del país mitjançant el negre mineral.
Més d'un tres-cents possibles emplaçaments
Als Estats Units hi ha 157 centrals tèrmiques de carbó tancades i 190 en funcionament i s'estima que el 80% d'elles compleix els requisits per acollir reactors nuclears avançats. Si el pla s'executa, els Estats Units incorporarien més de 250 gigawatts de potència elèctrica i gastaria entre un 15 i un 35 % menys de loque faria falta per construir noves nuclears. Mentrestant, a Espanya, s'ha condemnat a la ruïna a totes les conques mineres i, si ningú no el remeia, passarà el mateix amb els municipis nuclears. Aquí, l'alternativa són, se suposa, els parcs solars i els parcs eòlics, però ni tan sols això no està clar, ja que les organitzacions ecologistes s'oposen a molts dels desenvolupaments plantejats. Què ens queda? Doncs continuar comprant gas a Algèria i, això sí, pagar-lo al preu que els algerians considerin.