Si d'història naval no recent parlem, Espanya el guanya als Estats Units per la mà en gairebé tot menys en una cosa: el vaixell militar més antic en actiu és seu i no nostre. Algun, assegurança, pensarà al nostre vaixell escola Juan Sebastián Elcano, però s'equivocarà: el bergantí-goleta de l'Armada no té ni 100 anys si més no, ja que va ser botat el 1927. Els americans, al contrari, tenen en la seva Armada un vaixell que solca els mars des de fa 225 anys: l'USS Constitution.
Botat a finals del XVIII
L'USS Constitution (utilitzem la perquè és una fragata) es va botar el 1797 i va ser construït alhora que unes altres cinc fragates: Constellation, Chesapeake, Congress, UnitedStates i el President. De construir-les es va encarregar la drassana Edmund Hartt, de Boston i, de totes elles, només queda la que avui fem protagonista d'aquestes línies. En el seu llarg historial figuren enfrontaments amb França al cap de pocs mesos de ser botada, La I Guerra Barbaresca que va enfrontar a començaments del XIX als Estats Units i als pirates barbarescos del nord de l'Àfrica i, també, tres enfrontaments amb fragates britàniques allà per 1812 que li van valer el sobrenbombre d'Old Ironsides, ja que semblava immune a les canonades. El 1830 estava tan malmesa que es va recomanar el seu deguace, però el poema (precisament titulat Old Ironsides) que li va dedicar Oliver Wendell li va permetre salvar-se. Encara va tenir uns quants anys més de servei regular fins que el 1860 va ser escollida com a vaixell d'entrenament de l'Acadèmia Naval, Desde principis del XX roman a Boston, com a vaixell de recepció, però sense haver estat donada de baixa del servei actiu.
Com és?
Mesura 62 metres, desplaça 2.200 tones i equipava 50 canons amb un abast de 1.100 metres. És, com hem dit, el vaixell de guerra en servei més antic del món, però no el més antic que es conserva: la British Army conserva a Portsmouth el HMS Victory, que data de 1765, però és en un dic sec i ja no pot navegar.