La Xina ha revelat ambiciosos plans espacials per portar astronautes a la Lluna abans de 2030, consolidant la seva posició en la carrera|cursa espacial del segle XXI. Aquest programa competirà directament amb la missió Artemis de la NASA, que també busca establir presència lunar permanent.
Concretament, la Xina té per objectiu arribar al satèl·lit de la Terra en sis anys, a més, tan clara té la seva missió que, recentment, l'Agència Espacial Tripulada de la Xina (CMSA, per les seves sigles en anglès) ha publicat un vídeo en el qual detalla els seus plans per a la primera missió tripulada a la Lluna.
Coets i tecnologies xineses cap a la Lluna
La Xina planeja utilitzar dues naus clau per a les seves missions: Mengzhou, un orbitador inspirat en l'estació espacial Tiangong, i Lanyue, un mòdul d'allunatge. Ambdues seran llançades amb coets Llarga Marxa 10, de 90 metres d'alçària, desenvolupats per CASC (Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina). Mentre Mengzhou transportarà tres astronautes cap a l'òrbita lunar, Lanyue portarà dos d'ells a la superfície lunar i després els tornarà a l'orbitador.
Encara que la NASA lidera actualment amb el seu programa Artemis, que té previst allunar el 2025, la Xina busca igualar aquests terminis amb proves i llançaments previs entre 2027 i 2030. Segons les autoritats xineses, aquest esforç culminarà en la construcció d'una base lunar al pol sud del satèl·lit, un objectiu clau tant per a la Xina com per als Estats Units .
Proves i desafiaments de la carrera espacial
Els astronautes xinesos ja duen a terme proves intensives, simulant condicions lunars i avaluant tecnologies necessàries per aterrar amb èxit. La comparació amb Artemis és inevitable: mentre la NASA desenvolupa sistemes avançats com el Space Launch System (SLS) i la càpsula Orió, la Xina ha redissenyat el seu coet Llarga Marxa 9, ara reutilitzable, similar al Starship de SpaceX. Aquest redisseny reflecteix l'adopció de tecnologies d'avantguarda que milloren l'eficiència i redueixen costos .
L'estratègia xinesa inclou desenvolupar missions més sostenibles i econòmiques. Amb coets capaços de transportar fins a 50 tones de càrrega la Lluna, aquestes tecnologies no només són crítiques per al seu primer allunatge tripulat, sinó també per al seu pla d'establir una estació espacial lunar a llarg termini.
Una carrera disputada: qui arribarà primer?
Encara que els Estats Units tenen avantatge tecnològic i financer, la Xina avança ràpidament amb un enfocament pragmàtic i adaptable. Ambdós països veuen la Lluna com un trampolí cap a Mart i un recurs estratègic, augmentant la importància d'aquesta nova carrera espacial.
Amb plans similars en termes de metes i terminis, els anys que venen seran decisius. La Xina ha mostrat que no tem desafiar el lideratge nord-americà, i el seu enfocament innovador, recolzat per fortes inversions, podria sorprendre en l'última etapa .