Els drons estan convertint-se en un artefacte tecnològic cada vegada més versàtil i les utilitats del qual s'apliquen en àmbits tan variats com el sanitari, l'agrícola o el de la seguretat, però l'origen d'aquests enginys, no convé oblidar-lo, és militar. L'últim desenvolupament en aquest àmbit arriba de la Xina i disposa, a més, de camuflatge rus. Es diu PD2900 i és un dron kamikaze.
En fibra de carboni
L'aeronau no tripulada està fabricada en fibra de carboni i materials compostos que li proporcionen una gran resistència i minimitzen el seu pes. És capaç de volar fins i tot durant 12 hores i el seu abast està fixat en 2500 km. La velocitat màxima és de 250 quilòmetres hora i disposa d'un dipòsit de combustible de 160 litres a prova d'explosions. És capaç de transportar fins a 100 kg de càrrega i el seu camuflatge és igual al dels caces de combat russos Su57.
Dos sistemes d'enlairament
El dron és capaç d'enlairar-se de dues maneres: mitjançant sistemes de catapulta o assistit per coets. Tècnicament és similar al cèlebre Shahed 136 iranià, però la seva aerodinàmica és millor. També, en el|com de referit a capacitat de càrrega, millora a l'aeronau iraniana, que només pot carregar 40 kg. Per les seves característiques, és idoni per a missions suïcides, ja que és capaç de portar càrrega explosiva. La Xina, de nou, ensenya les dents amb artefactes tecnològics temibles. La guerra d'Ucraïna està canviant les doctrines militars i els drons es revelen com una alternativa econòmica als míssils. Rússia i Ucraïna els utilitzen de manera intensiva i Xina també vol ser part d'aquesta revolució tàctica. La disponibilitat de components i plataformes permet desenvolupar amb rapidesa aeronaus econòmiques capaces d'atacar objectius fora de l'abast de l'artilleria sense necessitat de desenvolupar i fabricar costosos míssils.