El liti, si la revolució verda segueix endavant, serà imprescindible (si no ho és ja) per a les nostres activitats quotidianes, perquè dependrem de les bateries que utilitzen aquest mineral tant o més del que depenem avui del petroli. Per proveir la demanda mundial, es calcula que farà falta obrir unes 400 noves mines a tot el planeta i, sembla, dues de les més grans seran a Extremadura. Mentre aquests projectes avancen (o no) el liti incrementa el seu preu fins a nivells estratosfèrics i la Xina, país que molts consideren es convertirà en la nova potència hegemònica, intenta acaparar el control de les reserves mundials de liti. Com si fossin Freddie Mercury, ho volen tot, ho volen ja i pagaran el que faci falta perquè tiren amb la pólvora que els paguem nosaltres comprant-los tot el que produeixen, per inútil que sigui.
Quant ha pujat el liti?
Des de 2020; i si ens fixem en el carbonat de liti, el compost més utilitzat per la indústria; un 1.150%: el 2022, ha lelgado a costar més de 78.000 euros i el 2012 no arribava ni a 5.000. Existeix també un altre compost, l'espodumena –liti parcialment processat- que surt més barat i es comercialitza a uns 8.000 euros la tona. Ara mateix, la Xina s'ha cedit per aquest material i les seves compres del mateix han crescut un 78% en relació amb les de 2022. Per què és més barata? Doncs perquè requereix un tractament que inclou processos de concentració, purificació i precipitació que permeten extreure d'ella clorur de liti, bromur de liti i hidròxid de liti. El preu d'aquest últim, també s'ha disparat.
Què fa la Xina?
L'estratègia xinesa és simple: identifica jaciments, els adquireix i, amb això, aconsegueix una capacitat més gran|important de control de les reserves mundials i, el que és més important, dels preus. La pressió sobre els fabricants de bateries creix i es trasllada cap als fabricants de cotxes i altres aparells que les utilitzen i la inflació creix a Occident. El liti, sembla, pot acabar convertint-se en el nou petroli Hi ha solució? Sí, i passa per, per exemple, no posar traves a projectes impulsats des d'Europa i per firmes europees com els que estan en marxa a Extremadura. La suficiència energètica sempre ha estat un bon negoci i l'ultraecologisme també. Però aquest últim, només per a uns quants: els qui ho practiquen.