El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!
Si a una pel·lícula d'acció o terror li suprimim la música, l'interès decau gairebé un 50%. Igualment, els fenòmens meteorològics juguen un paper molt important en l'ambientació de la pel·lícula. Poden ser artificials, confeccionats per a l'ocasió, o naturals, esperant que es produeixi el fenomen per a rodar l'escena. En el primer cas trobem seqüències amb efectes molt bons com en El Mago de Oz (1939) i el seu famós tornado o El dia de demà (2004) o Blade Runner (1982) i la seva pluja angoixant que no cessa ni un moment. Amb efectes mediocres tenim La tempesta perfecta (2000) o Twister (1996). Però sens dubte, els més convincents són els naturals: què em diuen de El Tercer Home (1949) i l'alè dels actors condensant-se en la nit vienesa, amb els seus carrers freds, humits i boirosos, com podem veure en les imatges i, per descomptat, amb la màgica música d'Anton Karas i la seva cítara. El mestre a esperar pacientment que es produeixi un fenomen natural ha estat sense cap dubte David Lean, ja siguin remolins de sorra a Lawrence d'Aràbia (1962) o de nou fred, humitat i boira en la preciosa pel·lícula Breu encontre (1945). Encara que el primer premi és per a La filla de Ryan (1970) amb l'enorme temporal marítim que per poc s'emporta a diversos actors. Per cert, els efectes meteorològics més tronats els pot veure a la pel·lícula filipina de terror La fúria de Satan (1983): l'huracà és de riure…i la pel·lícula també. Vegin, vegin algunes escenes de l'huracà, amb les palmeres immòbils a pocs metres...
El Temps del Picó i el Freixes tornarà el pròxim dijous 3 d'octubre amb molts fenòmens meteorològics per comentar.