El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!
En el nostre planeta podem trobar llocs habitats extremadament inhòspits. Dos exemples relativament pròxims l'un de l'altre. Per una banda, les illes Diomedes, descobertes o al menys albirades el 1648 per l'explorador rus Semion Dejniov. Si bé el 16 d'agost del 1728 les va redescobrir el danès, tot i treballar per Rússia, Vitus Bering, el dia de Sant Diomedes. Es troben a meitat de camí de l'estret de Bering, entre Alaska i Sibèria, compostes per l'illa gran o illa Gvozdev pertanyent a Rússia i la petita o Ignaluk, nord-americana. De la russa se sap molt poc i està habitada per militars. A la petita viuen 170 habitants gairebé tots Inuit, agrupats en l'única localitat, Diomedes, i han de suportar d'octubre a maig durs temporals de neu i vent. A l'hivern el mar es congela i és l'únic lloc del planeta on es pot anar de Rússia als Estats Units caminant. Per cert, malgrat estar separades tan sols per quatre kilòmetres, entre les dues tenen una diferència horària de 20 hores.
I ara, un lloc horrorós per viure. Si anem cap a l'est de les illes Diomedes arribarem a Sibèria i a l'interior, a uns 200 km de l'estret de Bering, trobem la ciutat fantasma de Lultin. Fa 115 anys van descobrir jaciments d'estany i tungstè i presoners russos van construir la localitat. Fa poc més de 35 anys que va quedar abandonada i tan sols viuen unes desenes de persones que suporten grans nevades i freds extrems en un paisatge desolat i en una ciutat depriment. Les imatges, del 1993 i de molt mala qualitat, ens mostren les "belleses" de la població, poc després es va anar abandonant. Si hem de triar, ens anem a Diomedes.
El Temps del Picó i el Freixes tornarà dijous 26 de setembre amb moltes pluges, aiguats i tempestes per comentar.