El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!

 

La informació meteorològica a la televisió britànica dispara les audiències. Parlar del temps és habitual i no perquè no se sàpiga de què parlar, sinó perquè realment interessa a la majoria de la gent. El 14 de novembre del 1922 es va retransmetre la primera informació meteorològica radiada, d'una mica menys d'un minut de durada. Immediatament es van rebre nombroses cartes de grangers, agraïts abans una informació que podria servir-los de gran ajuda.
En 1953 es va proposar introduir una informació meteorològica diària amb veu en off a l'informatiu nocturn de la televisió, però el director de la BBC volia un presentador, un “Weather Man”. Així que George Cowling, de 32 anys, va ser el primer home del temps de la televisió britànica. Es va estrenar l'11 de gener del 1954 a les 19 hores i 55 minuts i va disposar de 5 minuts… tot un luxe! Utilitzava un llapis per a assenyalar un mapa que ell mateix havia dibuixat, clavat en un panell amb xinxetes. Als pocs dies ja era la informació més esperada pels teleespectadors. Va marcar una línia innovadora, més propera i simpàtica, rebutjant termes científics que poguessin ser incomprensibles per a la majoria. De fet, la seva primera informació acabava amb la frase “el vent fort que s'espera demà serà propici per a estendre la bugada”, una anècdota molt atrevida en aquelles dates. La televisió en color va marcar un nou canvi. Es van introduir símbols meteorològics magnètics i es van eliminar el 1986 per a deixar pas a la informàtica. 

El primer home del temps a Espanya

Televisió Espanyola necessitava un home del temps per als primers informatius de la nit i el 30 d'octubre del 1956 Mariano Medina s'estrenava. Els mapes isobàrics i les previsions del temps les feia ell mateix amb un guix sobre una pissarra i així sortien per antena a través dels 40 televisors que hi havia a Espanya. La secció tenia un nom: De l'observatori al seu receptor, però com era una mica cursi es va canviar per Temps probable, que tampoc va agradar a Mariano Medina, era com massa oficial. Les primeres informacions eren molt bàsiques, però amb els mesos es va incorporar informació marítima i amb els anys apareixia una fotografia del satèl·lit estàtica.


Recordo de petit estar esperant nerviós la seva aparició per la pantalla. Tenia unes cartolines amb el mapa d'Europa i quan apareixia en el televisor amb el mapa isobàric, amb la màxima rapidesa dibuixava a la cartolina el mapa i així cada dia durant anys. Va estar en antena durant 29 anys, compartint la informació televisiva amb el seu germà Fernando Medina i un altre gran home del temps del qual també conservem grans records: Eugenio Martín Rubio. I no oblidem a la primera dona del temps, Pilar Sanjurjo. Però potser recordem a Mariano Medina amb un afecte especial pels seus llibres i especialment pel seu primer títol: El tiempo es noticia. Una obra d'iniciació excel·lent editada el 1964, de la qual s'han fet vuit edicions. Amb dibuixos de Manolo Summers apareixien les borrasques, anticiclons, huracans i altres fenòmens amb un semblant simpàtic i anecdòtic. Des d'aquí, un record inoblidable per al primer home del temps.

L'Alfred Rodríguez Picó i en Xavi Freixes tornaran a fer junts la previsió del temps a ElNacional.cat el pròxim dijous 6 de juny. No t'ho perdis!