Rierades al Maresme

El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!

 

Sempre que han descarregat pluges torrencials a Arenys de Mar, Arenys de Munt o les zones pròximes, les rieres han recollit l'aigua dels vessants muntanyencs pròxims orientats al mar i han ofert un espectacle que els habitants d'aquestes poblacions coneixen àmpliament. Amb la cobertura d'algunes d'aquestes rieres s'ha minimitzat l'impacte, encara que hauríem de parlar extensament sobre els pros i contres d'aquesta mesura.
La primera rierada que vaig viure en directe es remunta a l'agost de 1980 i va ser extraordinàriament impressionant. Uns quants amics estiuejàvem amb els nostres pares a Vallgorguina i algunes nits baixàvem a Arenys de Mar a la recerca de marxa nocturna. El 16 d'agost de 1980 vam anar a sopar pa amb tomàquet i pernil a Les 13 Taules i després vam anar a ballar una estona a la discoteca 1800. Estàvem en plenes ballarugues quan de sobte s'encenen totes les llums del local, cessa la música i pels altaveus anuncien l'arribada d'una rierada a la població, recomanant-nos treure immediatament els cotxes aparcats a les rieres. Nosaltres teníem el cotxe, un fantàstic Citroën Dyane 6 de segona mà a la part alta de la riera. Sortim corrent i enmig de llamps, trons, ràfegues de vent i una pluja que s'anava convertint en torrencial vam poder arribar al cotxe quan ja la primera “ona” de la rierada estava arribant. En pocs segons una segona ona de força indescriptible, que baixava des d'Arenys de Munt, va arrossegar nombrosos vehicles. Vam salvar el Dyane pels pèls.

Riuades fantasma

Toni Sintas, encarregat de l'observatori meteorològic d'Arenys de Mar, es trobava en una barqueta a pocs metres de la riba on desemboca la riera de la població. Cap a Arenys de Munt el cel estava molt fosc i, de sobte, sense caure ni una sola gota de pluja, va observar un mur d'aigua que baixava de la part alta de la riera, una veritable ona que s'alimentava de la pluja torrencial localitzada tan sols a les muntanyes que separen el Maresme del Vallès Oriental.
El mateix fenomen però en proporcions gegantines va passar a la ciutat de Màlaga la matinada del 27 de setembre de 1907. Una gran tempesta, fruit d'una típica situació de llevant, va descarregar a la zona muntanyenca de l'interior provocant una crescuda sobtada del riu Guadalmedina que es va convertir en una massa d'aigua que arrasava tot el que trobava al seu pas. Els pobles de l'interior més pròxims a la capital van intentar avisar de l'arribada de la riuada amb redoblaments de campanes, però la velocitat de la inundació era excessiva i no va donar temps a sortir de les cases. El balanç va ser de 40 morts i nombrosos desapareguts. L'absència de boscos a les muntanyes on va descarregar la tempesta va augmentar els efectes de la inundació. A partir de llavors es van plantejar reforestar la zona, convertint-se amb el temps en el que avui és el Parc Natural dels Montes de Màlaga.

i acabarem amb unes imatges d'un regal del cel... inesperat.

El temps del Picó i el Freixes tornarà el pròxim dijous 12 de setembre des del temps d'ElNacional.cat amb més tempestes i trombes d'aigua per comentar.