El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!

 

Oficialment, els llocs amb menys precipitació del planeta són Arica, a Xile, A Al’Kufrah, a Líbia, i Aswan i Luxor, a Egipte, amb 0,8 litres anuals. No obstant això, hi ha una zona encara més seca… moltíssim més seca: “Dry Valleys” o les Valls Seques de McMurdo, a la Terra de Victoria a l'Antàrtida. En algunes d'aquestes valls no ha precipitat des de fa centenars o fins i tot milers d'anys. Increïble, però cert. Els científics expliquen que aquesta zona està envoltada d'altes muntanyes que impedeixen l'entrada d'humitat i augmenten la potència dels vents catabàtics que assoleixen els 300 km/h amb humitats de l'1% al 5%. No hi ha neu ni coberta de gel i, fins i tot, hi ha una àrea amb dunes de sorra. Amb una superfície de 4.800 km quadrats és l'única zona de l'Antàrtida lliure de neu o gel tot l'any. Aquí es troba el llac més salat del planeta amb 500 grams de sal per litre, impedint així que es congeli fins i tot amb temperatures de 55°C sota zero. Veiem algunes imatges com la vall Taylor vist des de l'aire, amb gel al voltant de les muntanyes, però lliure de qualsevol signe d'humitat en el seu interior. També veurem una catarata de sang, de fet es tracta d'una glacera amb coloracions vermelloses. Recentment, un equip de científics ha descobert l'origen d'aquest color: òxids de ferro i uns microbis que poden viure en unes condicions que poden tenir punts en comú amb el planeta Mart, fins i tot amb rierols amb aigua amb temperatures de fins a 10°C sota zero... i no es congelen per l'alta salinitat.

I per acabar, prodigis de la natura encara més inversemblants. Conrad Lycosthenes (1518-1561), que en realitat es deia Conrad Wolfhart, va ser un filòsof suís, teòleg, professor de gramàtica, alquimista i cronista de fenòmens inexplicables. El 1557 va escriure el Llibre dels Prodigis, veritable enciclopèdia cronològica que recull més de 1.500 esdeveniments portentosos de la història, una “antologia de monstres, prodigis i portents” com ell mateix assenyalava. Trobem gràficament representats i narrats amb minuciositat, homes amb dos caps o sis braços, porcs amb cara d'humans, gallines de cinc potes o fins i tot persones sense cap i amb els ulls, el nas i la boca en el pit…tots ells dignes de La Dimensió Desconeguda. Entre totes aquestes rareses hem trobat un bon nombre de fenòmens meteorològics (o pseudometeorològics). Apareixen pluges de gripaus, tal com podem veure en les imatges. Aquí l'explicació és completament lògica: remolins o petits tornados que aspiren l'aigua de tolls, amb els seus habitants inclosos, per posteriorment caure a molta distància. També explica la pluja de peixos a Saxònia, l'any 989, segurament provocada pel mateix fenomen en mars o llacs, o les pluges de sang, que possiblement eren de fang a causa de pols en suspensió. Molt més inexplicables són les pluges de creus de Sicília, l'any 746. També comenta el pas del cometa Haley com “una estrella ardent” que anuncia grans catàstrofes. Per desgràcia, l'Església va intervenir davant “tan grans monstruositats” i el Papa Pau IV va prohibir tots els llibres de Lycosthenes.

L'Alfred Rodríguez Picó i en Xavi Freixes tornaran a fer junts la previsió del temps a ElNacional.cat el pròxim dijous 16 de maig. No t'ho perdis!