El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!

 

El Màgic d'Oz és una pel·lícula increïble amb uns efectes especials espectaculars. Rodada el 1938 i estrenada a l'any següent, va ser dirigida per Victor Fleming encara que en algunes escenes va estar ajudat ni més ni menys que per King Vidor, George Cukor i Richard Thorpe. Els efectes especials van estar a càrrec d'Arnold Gillespie i Douglas Shearer. I ara centrem-nos en el tornado que apareix al començament de la pel·lícula i que absorbeix una casa amb Judi Garland en el seu interior. Va ser l'efecte especial més costós i que més problemes va implicar, encara que el resultat va ser plenament satisfactori. Arnold Gillespie havia observat els cons de tela o mànegues que se situaven als aeroports per conèixer la velocitat i direcció del vent i va veure en la seva forma una certa similitud amb els tornados. Així que va manar construir un con de mussolina d'11 metres d'alt aguantat per un cavallet enorme sostingut per una grua. Però el con-tornado va resultar ser massa rígid i el mateix Arnold el va esquinçar en diverses zones, per donar-li major flexibilitat. Tot el muntatge per a sostenir la mànega havia costat 12.000 dòlars de l'època. La grua estava situada sobre uns raïls que podien transportar-la d'un costat a un altre del plató. La part inferior del “tornado” desapareixia en una ranura del terra del plató. Amb unes vares metàl·liques li donaven cops a esquerra i dreta donant la sensació dels típics moviments pendulants dels tornados reals. També havien d'ocultar la part inferior i superior del con… i llavors van començar els problemes.

Havien de dissimular la part superior del tornado ja que es veia tot el mecanisme d'unió amb el cavallet i la grua, així que van instal·lar uns panells de cristall a pocs metres de les càmeres, per davant del tornado de mussolina i van pegar grans boles de cotó grisenc que simulaven els “mammatus” d'un núvol tempestuós… i la veritat que van aconseguir l'efecte desitjat ocultant de pas tot el mecanisme. Com hem comentat, al tornado se li havia de donar cops amb vares per a donar-li moviment… però els cops van ser massa forts i van trencar la mussolina en diverses ocasions. Llavors, s'havien d'introduir dins del fals tornado i cosir els esquinços. Cóm ocultar la part inferior del tornado que s'enfonsava en unes ranures obertes en el terra del plató? Un tornado aixeca gran quantitat de pols i objectes del sòl així que amb unes mànegues d'aire comprimit es van projectar cap a la base de l'embut de tela uns dolls de pols groguenca i marronosos, mescla de productes químics, que van provocar un ambient irrespirable i van acabar per intoxicar a tot l'equip de rodatge. Diversos treballadors van caure malalts i els que van continuar en el rodatge no paraven de tossir. Faltava el vent i per a això van incorporar uns enormes ventiladors de gran potència. Anaven llançant fulles, branques i objectes perquè el vent els projectés contra Judy Garland, que va rebre algun impacte amb més força de l'esperada. Malgrat els contratemps, el resultat final va ser excel·lent.

Acabem amb més vent. Una forta tempesta a la Xina arrossega diversos objectes... però potser no esperàvem que aparegui el que veiem en les imatges...