Falta poc per acabar l'estiu. A finals de primavera, ja sentíem tots aquells temeraris que ens han anat dient que a la tardor sabrem el que és bo, que estiguem preparats, que el món s'acabarà... A tot això, hi sumaven que si Europa estarà en recessió, que si l'euro estarà sota mínims, que si la inflació no pararà de créixer fins a arribar al 20%, que si la guerra d'Ucraïna va per llarg, que continuarem tenint problemes amb el gas, i un llarg etcètera.
I què podem dir de tot això? Doncs no podem dir res, no sabem res, no ho sé jo i no ho sap ningú, què pot arribar a ser veritat o què pot no arribar a passar mai. Per posar un exemple, si s'hagués complert tot el que s'ha dit des del començament de la covid-19, pocs de nosaltres seguiríem aquí. Fer prediccions en economia és fàcil, el difícil és que aquestes prediccions es compleixin. Això sí, el futur de l'economia europea i també la catalana dependrà de tres factors: el bèl·lic (amb la guerra d'Ucraïna), el monetari (amb la inflació i els tipus d´interès) i l'energètic (amb els preus del gas).
A partir d'aquí tot és possible, que es compleixin els pitjors auguris o que tot vagi millor del que esperàvem. Per sort, per tots nosaltres, no haurem d'esperar molt i en uns mesos ho sabrem.