Pot semblar inversemblant, però alguns arquitectes demanen derruir tot el que s'ha construït a la Sagrada Família després de la mort d'Antoni Gaudí. Algunes escoles d'arquitectura com la de Reus —la segona millor de l'Estat i d'on és fill Gaudí—, o la de Gènova o Zuric, demanen aturar les obres perquè, diuen, cal preservar la "versió original" i la voluntat de l'artista.
"El que s'ha fet des de la seva mort és una obra que és discutible. El talent, la imaginació i la bellesa del que estan fent els arquitectes actuals no és comparable. Ens agradaria que es tornés a la situació dels anys setanta", explica Arturo Frediani, sotsdirector de l'Escola d'Arquitectura de Reus.
Segons defensen, enderrocar les parts que s'han fet noves seria una manera de "demostrar que valorem l'obra i l'artista" perquè, asseguren, els arquitectes actuals "desvirtuen" i "dessensibilitzen" el temple de Gaudí. "Oi que si jo repinto o acabo un esbós de Goya no seria un Goya? Doncs això", resumeix Frediani, tot i els anys de feina i els milions d'inversió en el que és la joia de Barcelona.
El llegat de Gaudí
A més, Frediani assegura que hi ha capítols amb interrogants rere la construcció del temple: "Gaudí quan va morir tenia un deixeble molt important i una persona de confiança seva: Josep Maria Jujol. Aquest arquitecte tarragoní havia fet obres molt brillants i va ser apartat per motius molt obscurs. Llavors van continuar altres persones que tenien menys confiança de Gaudí. Aquestes obres que han continuat tenen aquest episodi que no està del tot clar".
Per què aquestes declaracions arriben ara?
Si bé aquesta és una de les conclusions del darrer EAR RAW Reus International Architecture and Urban Design Workshop, des de l'Escola admeten que aquestes declaracions les han fet servir d'esquer per atraure els mitjans i fer-se un lloc a l'agenda mediàtica. El que realment volen és fer-se escoltar, que no només es parli de Barcelona, i treure a la llum els dèficits i reptes que té Reus i el Camp de Tarragona per al futur. "L'actitud subjacent al titular és que el que passa en la segona urbs de Catalunya poques vegades es considera noticiable, mentre que el que no passa en la primera sovint ho és", indiquen.
Aquesta zona és el segon aglomerat urbà més gran de Catalunya, però sempre ha viscut grans mancances: transport públic insuficient que no connecta el territori, emergència residencial, pèrdua del patrimoni industrial i unes infraestructures deficients que no creen ciutats complementàries. Per això, l'Escola d'Arquitectura de Reus, la segona millor de l'Estat, amb el suport d'experts internacionals, reclama que es posi sobre la taula el debat sobre el futur urbà del Camp de Tarragona.