Per fi, aquesta setmana, la llei d'amnistia ha estat desbloquejada al Congrés dels Diputats. Després de l'acord del PSOE, Junts i ERC, la Comissió de Justícia ha donat també el seu vistiplau.
L'esborrany de l'informe de la Comissió de Venècia que va ser filtrat la setmana passada pel mateix govern, ha accelerat i facilitat el missatge d'acceptació per a l'opinió pública. Una carambola que, sense voler-ho, ha provocat el mateix Partit Popular, que va ser qui va sol·licitar des del Senat la revisió per part de la comissió consultiva del Consell Europeu.
Aquest temps transcorregut ha tornat a suposar, en termes polítics i estratègics, una victòria per als de Puigdemont, que han demostrat que mantenir la calma i aguantar fins al final, acaba donant fruits. Potser s'haurien de plantejar alguns si la política a cop de titular, amb presses i de qualsevol manera, no és més que un nyap que acaba per gestar acords sense contingut, com ho va ser el de la taula de diàleg.
Ja està tot a punt perquè, la setmana vinent, sigui aprovada en el Congrés. Després, passarà al Senat, on el Partit Popular compta amb majoria i ha modificat el reglament de la cambra per poder disposar d'un termini major a l'hora d'abordar aquest text.
Vox ha tingut l'ocurrència de plantejar-li el PP que ni tan sols l'admeti a tràmit, una cosa que és irregular i no pot fer-se després d'haver passat el pas previ en el Congrés.
El que està clar i succeirà segur és que el PP el retardarà tot el que sigui possible abans que torni, com a últim pas, al Congrés, on serà finalment aprovada.
S'abordarà en la Comissió Constitucional, on se celebrarà un debat a què seran convidats juristes a posicionar-se sobre el text, una cosa que no s'ha donat en el Congrés perquè s'ha tramitat per la via d'urgència.
Ara tots es pregunten: Quant temps pot durar aquest procés? Possiblement sigui el proper mes de juny quan aquesta llei sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat.
Des d'aquell moment, la llei d'amnistia s'aplicarà immediatament. Fins i tot encara que es presentin recursos contra ella davant del Tribunal Constitucional. Els recursos d'inconstitucionalitat no tenen efecte suspensiu, tret que així ho dictamini expressament el Tribunal Constitucional.
L'endemà de la publicació en el BOE, la norma serà d'aplicació immediata per a les persones que tinguin sentència condemnatòria ferma. En el cas dels qui estiguin en un procés judicial, haurà de dictar-se una interlocutòria de sobreseïment pel tribunal corresponent. S'entén que cada jutge actuarà d'ofici, encara que en cas de no ser així, es podrà sol·licitar l'aplicació de la llei per les persones afectades.
Avancem amb aquesta llei en democràcia, fem una espècie de creu i ratlla, i sobretot, provem d'equiparar els nostres estàndards als europeus. Que ja va sent hora.
És sorprenent que es parli d'Europa, encara en aquests temps, com si ens fos aliena. És increïble que les nostres normes i codis no estiguin en línia amb els de les democràcies més modernes. Costa feina entendre la deriva que s'entossudeixen a mantenir alguns jutges davant de la vista de tots, evidenciant que la transició va ser més aviat un canvi de noms d'algunes institucions, però no un canvi d'esperit.
Per a mostra, el concepte de terrorisme o el de traició, que han estat precisament dos elements que han fet que la negociació hagi hagut d'estendre's, ja que en un primer moment, es confiava en l'ordenament jurídic espanyol per encaixar l'amnistia. Una cosa que resultava perillosa, d'acord amb la interpretació que d'una norma ja ambigua, fan alguns magistrats.
Un dels elements que ha generat la necessitat d'un mes més de negociació, fonamentalment per part de Junts, ha tingut a veure amb el concepte de terrorisme. Precisament, el text ha tirat endavant perquè s'ha pres com a marc legal l'europeu, no l'espanyol. Un fet que bé mereix la nostra atenció, ja que en aquest sentit, segons assenyalen experts com Martín Pallín el concepte de terrorisme hauria de ser revisat en l'ordenament jurídic espanyol, ja que es considera per la seva part que estem davant d'un "caos mental" en el qual "pràcticament tot pot ser terrorisme.
L'aprovació de la llei d'amnistia suposarà a més de la victòria evident per als independentistes catalans, una qüestió de justícia democràtica per a Espanya. Sí. Els veritables patriotes haurien d'estar contents, perquè gràcies a ella, girarem full de les autèntiques aberracions que s'han comès en el nom d'Espanya. Les trampes, els vergonyosos fets que passaran al calaix fosc d'una Història que algun dia jutjarà als qui han cregut que tot valia per defensar un concepte de nació, passant més enllà de les lleis i de l'ètica.
Som cada vegada més a prop de caminar per un camí en la que tots aprenguin. Especialment, Espanya, que deure ser-ho i no semblar-lo, ja que amb tot això que hem vist, li han aixecat les faldilles i l'evidència ha demostrat que fa falta ventilar, modernitzar i sobretot, apostar una vegada per sempre pel joc net. Una tasca pendent des de fa ja, massa dècades.