Fa sis anys, un dels principals diaris de la premsa espanyola publicava en portada les imatges amb el rostre d'un grup de mestres i mestres catalans. Es titulava la peça "Els 9 mestres catalans de la infàmia".
Aquella notícia va ser devastadora. Una diana pública. Un assenyalament cruel i absolutament contrari a l'ètica i al rigor que devia generar-li molts "clics" al diari, però que, per a no pocs, va ser una evident falta de rigor.
Han passat els anys i tots els mestres i mestres han estat absolts pels fets dels que se'ls acusava. Tot ha quedat en res. Però ara ja no sortirà en portada en aquest mateix diari, encara que degués.
Han estat molts els casos en els quals, com aquest, s'ha fet moltíssim mal a persones absolutament innocents. Mentides repetides mil vegades, que mai no van donar el més mínim marge a la prudència. Mentides deliberades que van destruir, encara que fos temporalment, a aquestes persones, a les seves famílies, al seu entorn. La premsa no hauria mai de participar en la destrucció de ningú. Però ho fa.
Aquesta premsa que diu estar tan preocupada per les boles, aquesta és la que publica constantment mentides oficials. I es dedica a incomplir totes les normes deontològiques si de destrossar l'enemic de qui els paga, es tracta.
Tamara Carrasco va ser un altre exemple. I a aquests, se sumen innombrables casos en els quals, el "periodisme" s'ha dedicat a servir de portaveu i propagandista d'un poder fosc, inhumà i despietat que s'ha servit d'aquells per generar odi entre la població.