Quan va començar el conflicte a Ucraïna, vam explicar en una videoanàlisi el que assenyalaven els informes de la Rand Corporation. Una sèrie de recomanacions per a l'administració nord-americana, plantejant els beneficis que li reportaria un suposat conflicte com el que després va tenir lloc a Ucraïna, i els passos a fer per generar una campanya d'aïllament i descrèdit contra Rússia.

Pas per pas, els punts de l'informe de Rand Corporation es van seguir. De la mateixa manera que s'han anat succeint els passos anunciats al següent informe de la mateixa entitat publicat a començaments del 2023, on s'anunciava el gir de la contraofensiva des de Kíiv després de l'estiu, tal com estem veient. El canvi en el discurs, preparar l'opinió pública per a una més que probable derrota ucraïnesa i un canvi en el focus d'interès, estava escrit ja a l'agenda.

I és que, de vegades, hi ha moltes coses que estan escrites.

Avui és obligat parlar d'Israel, sobretot perquè la visita de Pedro Sánchez i les seves declaracions han generat una situació de tensió que ha suposat dures acusacions.

De moment, Israel ha convocat l'ambaixadora espanyola després d'acusar Sánchez de donar suport al terrorisme de Hamàs.

L'ambaixada d'Israel també ha acusat l'Ajuntament de Barcelona de blanquejar la barbàrie de Hamàs.

I el govern d'Israel ja ha anunciat que no serà present en la reunió per la Mediterrània que estava prevista a Barcelona

Reaccions que evidencien una escalada en la tensió per part del govern sionista de Netanyahu, que sembla no estar disposat a escoltar ningú que pugui dir una cosa que no li agradi.

I és que Pedro Sánchez ha reconegut la importància de donar suport a l'existència d'un estat palestí. Ho ha dit en representació de la presidència de la UE que ara li correspon a Espanya, però a més, ha subratllat que si no es fa aquest reconeixement de l'estat palestí de manera conjunta entre els socis de la UE, Espanya ho farà de manera unilateral.

Per la seva part, l'Ajuntament de Barcelona ha interromput les relacions institucionals amb l'actual govern d'Israel fins que no hi hagi un alto el foc definitiu i es respectin els drets fonamentals del poble palestí.

Uns fets que cal analitzar amb prudència i saber bé com s'articula el discurs d'Israel. Per a això, com deia al principi d'aquesta anàlisi, és important conèixer algunes eines que ja, el 2014, se'ns recomanaven a tots els que treballem en l'àmbit de la comunicació i del periodisme.

Em refereixo informe Luntz, un document titulat oficialment Diccionari d'idiomes global del projecte Israel 2009, on es marquen les pautes sobre el que s'ha i no s'ha de fer des de les representacions israelianes.

A Grup de Control hem analitzat aquest document, que pots consultar directament aquí: https://www.transcend.org/tms/wp-content/uploads/2014/07/sf-israel-projects-2009-global-language-dictionary.pdf

En aquesta guia s'aborda, punt per punt, el que s'ha de dir i el que no, sobre els diferents assumptes que tenen a veure amb el conflicte entre Israel i Palestina. Una lectura més que recomanable, sobretot ara per a nosaltres, que, segons sembla, hem passat a estar frontalment en contra del govern sionista de Netanyahu i no ens vindrà malament estar ben informats.