Els mapes meteorològics ens alerten amb colors vermells, morats, per assenyalar la situació en la qual l'estiu ens ubica. En realitat, les temperatures són les que sempre han estat, fins i tot per sota del que recordem en la nostra infantesa, quan els quaranta graus a l'ombra eren el més habitual el ple mes de juliol i a l'altiplà castellà.
Però jutjant per la situació política que vivim, la veritat és que el color d'alerta màxima no està mal triat.
La decisió de l'arxivament temporal de la causa oberta per terrorisme a l'Audiència Nacional, ha suposat una dura clatellada per al seu jutge d'instrucció, García Castellón, i la tornada a casa de Marta Rovira i de Ruben Wagensberg. Està pendent l'arribada de Puigdemont, que, sens dubte, suposarà una fita històrica i una bola difícilment digerible per a les togues i els que van ordir el pla. Com va dir el fiscal general Maza, la caiguda està sent més dura del que s'esperava. I continuarem veient-ho.
Però a més, el mapa s'escalfa amb la ruptura dels pactes de govern entre el PP i Vox, a causa, o amb l'excusa, del repartiment de menors no acompanyats provinents de la immigració irregular. Un assumpte del qual pocs volen parlar, i del qual sens dubte no es mostren elements fonamentals, com per exemple, que la immigració il·legal sigui utilitzada com a part d'una guerra híbrida en la qual es pretén desestabilitzar Espanya, i també, és clar, la Unió Europea.
Un estiu encès, que promet continuar pujant la intensitat dels colors.