Aquesta setmana hem viscut una moció de censura més. Totes elles, tret de la que va portar a Sánchez a la presidència del govern espanyol, presentada contra Rajoy, han servit per al mateix: per a una mostra d'aparador de les diferents opcions polítiques. Res més.
Malgrat ser una eina prevista amb caràcter excepcional, han estat ja diverses les ocasions en les quals s'ha activat per provar d'acaparar l'atenció de l'opinió pública, el posicionament davant de pròxims comicis, i sens dubte, per intentar escenificar l'atac directe al govern espanyol. Però en pràcticament tots els casos, no ha servit mai perquè la població se sentís veritablement representada, ni s'escoltessin propostes que es poguessin endinsar en les necessitats reals del país.
En aquesta ocasió, cada partit polític ha intentat fer el seu paper. Gens nou sota el sol.
La tristesa en constatar que els que diuen representar-nos, en realitat, representen contínuament els seus propis interessos. Això sí, a costa de viure dels nostres impostos i gestionar-los de manera molt qüestionable.
Precisament qui més rigor haurien de tenir, més respecte haurien de presentar davant de les nostres institucions, són els que demostren no prendre's en absolut seriosament el sistema del qual precisament depenen. La presentació d'aquesta moció de censura, segons la meva opinió, ha estat una absoluta falta de respecte a la ciutadania en el seu conjunt.