Ahir divendres es va celebrar en el Parlament la segona Cimera de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció. Amb motiu d'aquesta cimera vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar la seva presidenta, Itziar González, amb qui vaig poder conversar de l'experiència que ha viscut una "ciutadana" aliena a la militància política de partit, que va voler sumar-se com a representant de la ciutadania a l'Ajuntament de Barcelona. L'experiència d'Itiziar em va recordar a la d'Ana María, una funcionària valenta que des de l'ajuntament de Boadilla, a Madrid, va denunciar la corrupció del Partit Popular; o el cas de Luis, tinent militar que va denunciar davant dels seus comandaments la possible corrupció que observava des del seu càrrec. Són tres noms, tres persones honestes i valentes que van donar la cara i es van atrevir a dir, senzillament, que el que tenien davant dels seus ulls necessitava ser investigat.
En els tres casos han patit a les seves carns el pes de les conseqüències de l'honestedat: han perdut les seves feines, s'han vist amenaçats, han vist com les seves vides en un moment donat s'enfonsaven. I tot per haver fet el que qualssevol de nosaltres creiem que és el que cal fer. Però, què és el que passa en el sistema quan algú des de dins assenyala els seus errors? Per desgràcia, el sistema expulsa aquestes persones, quan en realitat haurien de ser principalment elles les que haurien de mantenir-se en els seus càrrecs actuant amb aquesta valentia i honestedat. L'entrevista que li vaig fer a Itziar pots recuperar-la prement aquí. La feina de l'Observatori pots consultar-ho al seu web, i afegir-te als seus projectes, perquè en definitiva també són teus.