La ministra Margarita Robles denunciava aquests dies el segrest del Consell General del Poder Judicial per part del Partit Popular. Concretament assenyalava que no acceptarà que el PP vulgui utilitzar el tema dels indults concedits als presos polítics catalans per atacar el govern "quan aquest partit té segrestat el Consell General del Poder Judicial".

Tots sabem que el Consell General del Poder Judicial porta en funcions més de dos anys, precisament perquè el Partit Popular està bloquejant la renovació dels seus membres, que a més majoritàriament van ser anomenats pel Partit Popular. No és l'única institució bloquejada, que hauria d'haver anomenat a nous càrrecs. Succeeix el mateix amb el Tribunal Constitucional, amb el Defensor del Poble i amb el Tribunal de Comptes.

Consell General del Poder Judicial

L'article 122 de la Constitució Espanyola proclama el Consell General del Poder Judicial com l'òrgan de govern del Poder Judicial, integrat per jutges i magistrats independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei. Per al seu estatut i les seves funcions la Constitució es remet a la Llei Orgànica que el regula.

La Llei 1/1985 s'encarrega de regular, entre altres qüestions, la manera de renovar els seus càrrecs. I estableix al seu article 568 que el Consell General del Poder Judicial es renovarà cada cinc anys, comptats des de la data de la seva constitució. Els presidents del Congrés dels Diputats i del Senat hauran d'adoptar les mesures necessàries perquè la renovació del Consell es produeixi en el termini establert. Això és el que diu la llei, però ja sabem que això ara mateix no està succeint i que fa més de dos anys que s'hauria d'haver renovat els seus membres i no s'ha fet.

La principal raó es troba en el sistema d'elecció de les seves vocals que requereix la majoria qualificada de 3/5 de cada una de les cambres: Congrés i Senat. Com que cap grup parlamentari no té aquesta majoria, s'han de posar d'acord per procedir a l'elecció i renovació, cosa que no està sent possible.

Hi havia un pacte entre els principals partits, PSOE i PP mitjançant el qual es repartien els nomenaments en proporció amb els seus escons. Així s’havia fet fins ara, però el Partit Popular no està d'acord perquè perdria la majoria de representació que ara mateix ostenta.

Aquest bloqueig evidencia que el sistema no funciona bé. Que no pot dependre l'òrgan de govern dels jutges dels polítics. Perquè al final, succeeix el que estem veient en aquests moments: el Partit Popular bloqueja la renovació perquè no li interessa, ja que perdria la majoria de càrrecs de la seva corda en aquesta institució, la qual cosa evidencia a més de la seva falta de serietat, de compliment dels seus acords, la politització evident de la justícia i la seva falta palmària d'independència.

El Tribunal de Comptes

Però el Consell General del Poder Judicial no és l'únic òrgan que es troba bloquejat per desig del Partit Popular i davant de la falta de mecanismes. El Tribunal de Comptes, que està ocupant titulars aquests dies, es troba en una situació similar.

La majoria dels seus membres han estat presentats pel Partit Popular, quan tenia majoria a les Corts. La seva renovació ha de produir-se cada 9 anys. Tanmateix, el seu mandat acaba el pròxim 23 de juliol i davant del bloqueig del Partit Popular, ens tornem a trobar que no serà possible fer nous nomenaments.

La presidenta del Tribunal de Comptes, Maria José de la Fuente, neboda de ministre franquista, va enviar una carta el mes de març passat a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per indicar-li que tocava ja renovar els càrrecs del Tribunal. La presidenta del Congrés va traslladar-ho als grups parlamentaris perquè abordessin els nous nomenaments, perquè correspon a ambdues cambres anomenar-ne a la meitat cadascuna.

Ara mateix 7 dels 12 consellers del Tribunal de Comptes van ser nomenats pel Partit Popular, i precisament és el partit de Pablo Casado que es nega a convocar els procediments i a participar-hi per a la renovació dels membres.

La setmana passada es va celebrar l'últim ple del Tribunal de Comptes basant-se en el seu calendari oficial. Però com no han obtingut resposta del Congrés per a la seva renovació, van acordar que es tornaran a reunir el pròxim 29 de juliol en la pròxima sessió plenària, fora ja del seu termini de mandat que acaba el 23 de juliol. O sigui, que anem de cap a un Tribunal de Comptes en funcions. Una altra més. I precisament perquè se'ls acabava el termini, s'entén que hagin tingut tanta pressa en obrir el procediment contra els independentistes catalans, i molt confiats en la renovació dels membres, el PSOE considera que aquesta persecució als catalans es podrà salvar quan se salvi l'obstacle dels nous nomenaments.

Una evidència més que aquí ningú no considera que l'òrgan sigui independent, una cosa que a més costa assimilar quan es coneix l'endogàmica existent entre els seus membres. Com que el focus s'ha posat en aquestes qüestions precisament aquests dies, el Tribunal de Comptes va publicar un comunicat en la tarda del dijous molt inusual.

Perquè és estrany veure que una institució reclami que es respecti la seva independència. I ho feia en un escrit on hi havia qüestions que no eren certes. Assenyalava, per exemple que els nomenaments dels seus càrrecs es fan amb absoluta transparència, complint els criteris de netedat establerts. Una cosa que, jutjant per les sentències del Tribunal Suprem dictades en contra seu en algunes ocasions, bé serviria per no fer afirmacions tan grandiloqüents.

També deia el comunicat que les seves resolucions no són recurribles en altres instàncies. Una altra cosa que no és certa, ja que les resolucions o sentències del Tribunal de Comptes poden ser recorreguts davant de la via del Contenciós Administratiu.

Sembla increïble que no hi hagi una via que garanteixi que els òrgans es renovin quan correspon. És inaudit en un Estat de Dret i Democràtic tan vibrant com el nostre que hàgim de veure al Govern demanant-li el PP que compleixi la seva obligació.

El Tribunal Constitucional

Des de novembre de 2019 el Congrés hauria d'haver designat 4 nous magistrats en el Tribunal Constitucional basant-se en l'article 159.1 de la Constitució. Una altra vegada més, el bloqueig del Partit Popular bloqueja la renovació i el Constitucional continua funcionant enmig d'aquesta gravíssima anomalia, dictant sentències.

El Defensor del Poble

El Defensor del Poble està en situació d'interinitat des de l'any 2017, quan va expirar el mandat de 5 anys de Soledad Becerril. Les competències les va assumir Fernando Fernández Marugán, que era el número dos de la institució. El càrrec s'ha de consensuar normalment entre les dues principals forces polítiques i és habitual que es produeixin bloquejos.

Precisament les lleis semblen estar fetes per permetre aquest tipus de situacions tan absurdes que bloquegen el normal funcionament d'institucions fonamentals en l'Estat. És com si d'alguna manera, el sistema estigués articulat perquè els principals partits tinguessin la clau a tota hora de col·locar als seus afins per a, mai millor dit, afinar mitjançant les togues el que la política no és capaç de resoldre amb majories democràtiques.

El atado y bien atado era, en part, això. I no deixa de ser sorprenent que aquí s'estigui aplicant la llei de manera recargolada per posar a la presó i desposseir del seu patrimoni als qui qüestionen aquestes aberracions i no li passi res a qui sens dubte està segrestant les eines fonamentals d'administració de la suposada justícia que, per absent, no tenim.