Els temps que estem vivint actualment, estan marcats pels canvis frenètics. Pel gir constant dels esdeveniments, per la incertesa com a norma.
Observem que l'arribada de Trump al govern dels Estats Units suposa un tsunami que s'estén pels continents. Ja poden notar-se els efectes a l'Orient Mitjà, així com a Ucraïna, punts candents dels conflictes bèl·lics que posen en perill l'equilibri, la convivència, i que han alterat les relacions internacionals de manera extrema durant els últims anys.
El gir a Síria és una evidència d'això. Un conflicte que havia quedat congelat durant l'última dècada, es veu "resolt" en a penes 48 hores. Un fet que, sens dubte, portarà conseqüències encara per determinar.
Un moviment que sembla apuntar també al fruit d'una negociació per a la pau a Ucraïna.
Tot això es decideix des d'instàncies en les quals la ciutadania no és ni se l'espera. Però se'ns diu que són els partits polítics els qui representen els nostres desitjos. Aquest discurs pot continuar aguantant més temps? Sembla que no. La societat, a escala global, sembla estar adonant-se'n ja que la partitocràcia és una manera de governar-nos més totalitària que democràtica. Les decisions dels partits es prenen a l'ombra dels interessos dels grans poders, que són els qui "posen i treuen" les formacions, així com els seus líders, segons convingui per als seus propis interessos.
La ciutadania, per la seva part, sustenta el sistema pagant impostos i complint les normes establertes per mantenir una pau social. Existeixen realment mecanismes que li permetin al poble canviar les estructures de poder? O més aviat estem atrapats en aquest sistema de partits?