Com explicàvem la setmana passada, dels resultats obtinguts en les eleccions generals, ni ERC ni Junts no han obtingut els requisits mínims per tenir grup parlamentari propi en el Congrés. Però hi havia una opció possible i era la que altres grups parlamentaris prestessin diputats per poder assolir-los. I tot sembla apuntar que així ha estat.

Aquest divendres ha acabat el termini per inscriure els grups parlamentaris en el Congrés. La taula ha d'aprovar-los dilluns vinent, però en principi es confirma que tant Junts com ERC tindran grup parlamentari propi.

Serà dilluns a la tarda quan es reuneixi el ple de la taula per obtenir la confirmació oficial. Però tot apunta que no hi haurà sorpreses, i finalment hi haurà nou grups parlamentaris en el Congrés per a aquesta pròxima legislatura.

Els partits independentistes catalans tindran grup propi, gràcies a la cessió del PSOE de quatre diputats a Junts i Sumar donarà dos a ERC. A El Senado, el PSOE també cedirà senadors al PNB i a Junts, encara que en el Senat, on hi ha majoria del Partit Popular a la taula, ja han anunciat que demanaran un informe previ jurídic per comprovar si aquesta cessió és legal.

El préstec per al registre del grup propi en el Congrés es regeix en virtut de la interpretació del Reglament que va fer l'òrgan de govern de la Cambra el 1993, amb majoria socialista, perquè Coalició Canària l'obtingués sense complir tots els requisits exigits en la norma interna. Aquesta fórmula, que es va posar en pràctica per primera vegada el 1993, amb majoria socialista, ha estat feta servir al llarg aquestes dues dècades tant per Taules de majoria conservadora com de majoria progressista.

Tenir un grup parlamentari propi en el Congrés suposa tenir veu en les comissions i en les sessions plenàries. També és fonamental per poder presentar iniciatives legislatives i per tenir pressupost econòmic per al grup polític (uns 30.000 al mes, més partides específiques per als diputats). La diferència entre tenir o no tenir grup propi, en termes econòmics, podria estar en uns tres milions d'euros.

La cessió dels diputats per tenir grup parlamentari propi era un dels acords als quals es va arribar per segellar la constitució de la taula del Congrés, on la socialista Francina Armengol va resultar elegida presidenta.

El mecanisme de "préstec" de diputats consisteix que un partit cedeix a un altre els diputats necessaris per complir els requisits de formació del grup.

Després, els diputats prestats tornen al grup parlamentari d'origen.

Per mantenir la seva condició de grup parlamentari, el que rep el préstec ha de mantenir el seu nombre de membres, perquè si els perd per sota de la meitat, quedaria dissolt i passaria a formar part del Grup Mixt, perdent els seus drets com a grup parlamentari propi.

Aquesta negociació s'ha d'emmarcar dins de les que es van dur a terme per a la constitució de la taula del Congrés. I de moment, no té a veure res per a la investidura, la negociació de la qual estaria començant en aquests moments els seus passos. El rei ha anunciat ja que trucarà en primer lloc a Feijóo per donar-li l'oportunitat de configurar un govern, per al que, de moment, tot apunta que no tindrà els suports necessaris. Mentrestant, es guanya temps per poder presentar els fets que des de Junts exigeixen al PSOE, més enllà de les promeses i les paraules.

Tenir grup propi parlamentari era un pas fonamental per poder desenvolupar una política parlamentària pròpia. Encara que aquesta notícia sembla haver agafat per sorpresa en diferents àmbits independentistes, era una cosa que s'havia anunciat fa temps, just després de conèixer-se els resultats electorals, on ja quedava clar que la negociació amb Junts i amb les altres formacions independentistes seria clau.

Queda encara el camí cap a la investidura per recórrer. Però sense lloc a dubte, s'està avançant en una direcció, segons la meva opinió, positiva: la del diàleg, la del reconeixement i la del respecte envers les formacions independentistes. Esperem que se segueixi per aquest camí i s'articulin els mecanismes per fer efectiva l'amnistia i, també, s'abordin les necessitats necessàries per traslladar al plànol polític el procés català.