Divendres se celebrava el dia mundial de la Salut. I precisament en aquests moments, a Galícia, s'està donant una situació que resulta tremendament injusta i incomprensible: el cas d'un jove de 30 anys, l'Iván. El passat 9 de febrer va ingressar voluntàriament a urgències per un brot psicòtic. Des d'aleshores, tant ell com la seva família lluiten contra les decisions preses per diferents instàncies hospitalàries i judicials, davant del seu internament (en contra de la seva voluntat), i davant del tractament que s'ha decidit aplicar-li (també en contra de la seva voluntat).
La situació es va complicant per moments, davant la impotència dels qui van seguint el cas: un jutge decideix que no se'l traslladi al centre que la família sol·licitava; un altre jutge decideix que se li apliqui la teràpia decidida pel centre (electroxoc). Ara, la família ha anat a la policia a denunciar que no se'ls permet veure personalment el seu fill fins dimarts vinent. Uns fets que ens haurien de servir per reflexionar sobre els límits i les garanties que, com a pacients, hauríem de tenir.