Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució de Tamara Carrasco. És la tercera absolució davant de les acusacions tan greus que fa quatre anys es van fer contra ella.
Com és possible en una democràcia que se suposa ha de vetllar per la presumpció d'innocència, que una persona visqui confinada al seu poble, que la seva imatge hagi sortit en tots els mitjans de comunicació, que sapiguem on viu, com viu, el seu nom complet quan no hi havia ni una sola prova per poder acusar-lo de semblants barbaritats?
És una democràcia tan plena aquella que després de tres pronunciaments judicials d'absolució no ocupa en els seus mitjans de comunicació almenys el mateix temps i amb la mateixa intensitat espais per informar de la innocència de Tamara Carrasco?