El Ministeri de l'Interior d'Alemanya acaba de presentar un paquet de mesures que, segons la seva ministra, Nancy Faeser, estan dirigides a "protegir la democràcia i a combatre l'extrema dreta". L'eslògan de la campanya ha utilitzat dos termes: "prevenció i duresa".
Dimarts passat, 13 de febrer, va tenir lloc l'acte de presentació oficial a Berlín. La ministra de l'Interior va explicar que es tracta d'utilitzar tots els instruments de l'Estat de Dret amb l'objectiu de protegir la democràcia davant de l'avenç de l'extrema dreta alemanya i d'autòcrates estrangeres que volen generar ira i dividir la població utilitzant, segons ella, principalment, la desinformació.
L'auge del que es denomina "extrema dreta" està suposant una preocupació a nivell europeu.
Encara que no és un discurs nou, ja que fa anys que ocupa titulars
Generar por entre la població és ja una pràctica habitual dels actuals líders, que es veuen fàcilment avalats pels mitjans de comunicació que, en lloc d'informar, els serveixen de canal de propaganda per generar opinió pública i així, prendre mesures "per nostre bé" quan, en realitat, poguessin estar retallant les llibertats i drets de la ciutadania en el seu conjunt. Es tracta d'una tècnica utilitzada des de temps immemorials, ja que normalment estem disposats a renunciar a la nostra llibertat per a, suposadament, tenir més seguretat. I durant els últims anys és evident l'enorme avenç de les polítiques de la por i el terror i la facilitat amb què la majoria de la societat ha sucumbit a la por obrint-li la porta mesures totalment contràries a les constitucions i cartes de drets fonamentals.
Les mesures que ha anunciat el ministeri de l'interior alemany, com explicava al principi, se suposa que van dirigides a combatre els grups d'extrema dreta. I en aquest sentit, podrien semblar òptimes. Tanmateix, des d'una perspectiva més àmplia, es podria preguntar si el concepte d'"extrema dreta" està actualment bé delimitat, i si tots tenim clar el que significa. N'hi haurà prou amb preguntar al nostre voltant per adonar-nos de què cadascú té un concepte diferent i que el sac és molt ampli. Ara és habitual catalogar algú a l'extrema dreta quan està en contra del discurs woke que es ve imposant pels actors globalistes.
Pensem per exemple en les polítiques que se'ns imposen sobre el concepte de gènere, la imposició de les lleis trans, la contínua desqualificació a la família, la introducció de noves tecnologies fins a la sacietat, les polítiques de la por imposades durant la pandèmia, la persecució dels discursos dissidents o que qüestionin les imposicions oficials etiquetant-los sempre com a "negacionistes". Qualsevol que s'hagi fet preguntes, que no s'hagi empassat les imposicions, ha estat perseguit i assenyalat sota l'etiqueta que, sol anar acompanyada, automàticament, de "dreta" o "extrema dreta".
És habitual que en xarxes socials hi hagi perfils actius que es dediquin a intentar invalidar un argument "perquè és el discurs de l'extrema dreta", sense entrar en el fons de l'assumpte. I això succeeix igualment en les tertúlies de ràdio o televisió. La capa de l'"extrema dreta" sembla voler cobrir tot allò que qüestioni el totalitarisme disfressat de "protector de la democràcia", deixant-la buida de contingut i pervertint el sentit de les paraules.
El paquet alemany preveu dur a terme una sèrie de mesures que, si bé venen establertes per als objectius ja comentats, poguessin començar a aplicar-se contra qualsevol. Per exemple, la vigilància financera, que és una mesura que proposa que l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució pugui investigar fonts i fluxos financers simplificant procediments, és a dir, "reduint burocràcia". Es restringeix la llibertat de moviments per als membres de xarxes d'extrema dreta, prohibint-los entrar o sortir d'Alemanya.
També es desenvoluparan noves normes per prohibir les associacions d'extrema dreta que pretenguin cometre delictes o danyar l'ordre constitucional.
Dit així resulta tot aparentment lògic i comprensible. Tanmateix, tal com s'estan presentant els esdeveniments durant els últims anys, no estaria malament desconfiar i fer atenció de manera més detallada. Sobretot tenint en compte el que Alemanya, a nivell institucional, ve considerant "extrema dreta" i el que està recolzant en l'àmbit internacional. Em refereixo a la seva actitud respecte a Ucraïna, a la seva actitud respecte a Israel, i a les evidències que ens ha regalat la presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, que si ha deixat alguna cosa clar és que l'Estat de Dret li importa més aviat poc i li agrada ballar al son que marquin les grans empreses farmacèutiques i armamentístiques.
Una de les qüestions que més preocupen el ministeri de l'interior alemany, i del que s'ha parlat molt també en Fòrum de Davos, és la desinformació i la seva propagació en xarxes socials i internet. Per a això, el ministeri de l'interior alemany ha explicat que "està desenvolupant un sistema de detecció primerenca per identificar i acabar amb aquest tipus de missatges enganyosos que tenen per objectiu manipular l'opinió de la ciutadania i el desenvolupament polític a través dels canals de comunicació digital". Dit d'una altra manera, amb l'excusa de perseguir discursos d'"extrema dreta" (que no queda realment clar el que significa), el ministeri anuncia que durà a terme mesures de prevenció per evitar que hi hagi el que segons ells és "desinformació" a les xarxes i a internet. Poc els preocupa, per la qual cosa es veu, que en la majoria dels mitjans de comunicació que s'exhibeixen a la televisió, a la ràdio i en els mitjans finançats en bona part per subvencions i publicitat institucional, es diguin mitges veritats o mentides descarades, sempre que siguin dins del marc conceptual de l'establishment.
Es tracta, en definitiva, de dur a terme mesures a través de lleis, que actuaran de manera preventiva i amb contundència contra aquells objectius assenyalats pel govern actual alemany. I es podria preguntar si les normes actuals no són suficients per ser fetes servir, basant-se en el respecte dels drets fonamentals, dels principis de veracitat, de rigor i d'ètica que ja tenen uns codis per ser aplicats per a la ciutadania en el seu conjunt.
Hi ha mesures que van dirigides a controlar millor l'accés a les armes per part d'aquests "extremistes". No hi havia ja lleis i controls sobre això?
Per què és necessari en aquests moments dur a terme aquest tipus de mesures? Com encaixa enarborar la bandera de la democràcia mentre les mesures que es prenen en el pla internacional estan donant suport a accions que podríem considerar genocides i d'extermini per part dels seus aliats?
Els 13 punts que el ministeri ha presentat són els següents:
1. Enfortir la resiliència de la democràcia
Es planteja aquí reforçar el Tribunal Constitucional davant la "influència de forces antidemocràtiques"
2. Enfocament holístic per combatre l'extremisme de dreta
3. Assecar les fonts financeres de les xarxes d'extrema dreta
4. Disrupció de les xarxes transnacionals
5. Lluita contra l'odi en línia
6. Contrarestar la influència estrangera i la desinformació
7. Treure els enemics de la Constitució del servei públic
8. Desmantellar les xarxes d'extrema dreta.
9. Desarmar sistemàticament els extremistes de dreta
10. Enfortir la promoció de la democràcia
11. Esport amb actitud: contra l'extrema dreta
12. Contrarestar l'antisemitisme
13. Donar suport als demòcrates que estan sota atac
Cada un d'aquests punts serviria per a una anàlisi específica. I no descarto que hàgim de fer-ho en pròxims lliuraments, per poder comprendre el profund calat que tenen aquestes iniciatives i la seva perillositat.
Es tracta, segons la meva opinió, de desenvolupar un totalitarisme preventiu per convèncer-nos que així estem defensant la democràcia. Analitzant el panorama em pregunto si arribats a aquest punt podem parlar pròpiament d'una democràcia o si, al contrari, aquesta és un miratge amb què mantenir-nos atordits i sotmesos davant de les pors que ens dominen.