Aquesta setmana ha vingut carregada de notícies de gran calat i rellevància. Començàvem amb un alto el foc per a l'intercanvi d'ostatges i presos entre Israel i Palestina, i continuàvem amb l'escalada de tensió provocada per les declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha suposat una altra crida d'atenció a l'ambaixadora a Tel Aviv.
Mentrestant, Puigdemont donava un avís a navegants a la gala de Politico, a Brussel·les, on ha estat elegit com un dels líders europeus més influents aquest any. En la cerimònia va tenir l'oportunitat de trobar-se amb un altre dels 28 seleccionats, el líder del Partit Popular Europeu, a qui Puigdemont va allargar la mà per a un possible govern popular a Espanya en cas que el PSOE no complís l'acord firmat. I és que, precisament, en l'acord s'havia segellat el compromís de celebrar la primera reunió entre Junts i el PSOE abans que finalitzés novembre: i això ja s'ha incomplert, ja que la trobada a Ginebra se celebrarà finalment avui, dissabte 2 de desembre.
També ha regirat Sánchez les aigües de les togues, en confirmar sense titubejos que a Espanya hi ha lawfare, la qual cosa ha coincidit amb el rebuig del CGPJ al Fiscal General, així com la nul·litat del nomenament de Magdalena Valerio al capdavant del Consell d'Estat. Una manera, la d'aquests togats, de presumir de què manquen.