Durant aquest cap de setmana s'està produint el recompte oficial dels vots. També s'introdueixen en l'equació els vots procedents dels ciutadans residents a l'estranger, per tant, pot ser que hi hagi algun canvi en la configuració del congrés (hi ha nou escons en joc). Dilluns ho sabrem i llavors podrem seguir esfullant la margarida i sumant diputats a una possible investidura.
De moment, amb les xifres encara pendents de ser confirmades, ja podem analitzar les possibilitats que se li plantegen a Sánchez: o Gran Coalició (bé per abstenció del PP o del PSOE perquè governi un dels dos o els dos junts), o bé el pluralisme que va servir a Sánchez per ser investit en la seva candidatura anterior. Cal veure quina opció qualla, i no hi ha dubte que, per a Sánchez, tot és possible. No tindrà problema en convèncer-nos que "les circumstàncies" l'han obligat a prendre la decisió. Sigui la que sigui.
A Espanya no li aniria gens malament posar l'amnistia sobre la taula, perquè seria un gran avanç en termes de justícia i democràcia i ens beneficiaria a tots, no només als catalans independentistes. Seria, sens dubte, un pas endavant en la política de diàleg, respecte i construcció d'una Espanya plural on tots haurien d'aprendre dels greus errors comesos. I al govern espanyol li han donat diversos tocs des de fora perquè transités aquest camí.
Si, al contrari, s'arrangés un acord amb el Partit Popular, suposaria una destrossa en l'opinió pública, que no està preparada per a això, d'incalculables dimensions. Dubto molt que Sánchez forci tant la situació com per haver de fer tal jugada. Però, com deia, no descarto res, i menys assegurant -com ja ha fet- que aquí no es repetiran eleccions.