Aquesta setmana la llei d'amnistia ha hagut de fer un pas enrere pel vot en contra de Junts per Catalunya. Una decisió lògica i comprensible, d'acord amb les decisions que estem veient que es prenen per part de jutges com García-Castellón, que s'entossudeix a mantenir oberta la investigació del cas Tsunami i sembla molt interessat a acusar Puigdemont, entre d'altres, de delicte de terrorisme. Una mostra clara que permet fer pensar que qualsevol buit pel qual pugui fer-se saltar la llei d'amnistia pels aires, serà aprofitat.
No és gens dramàtic, contràriament al que molts han volgut entendre. És un procés legislatiu normal, que està complint amb els terminis, i que, des de la perspectiva estratègica, és positiu, ja que guanyar temps permet tenir més elements per prendre decisions. Mentrestant, coneixem la postura del fiscal de l'Audiència Nacional sobre les decisions de García-Castellón, i també, fets tan sorprenents com la decisió del mateix òrgan judicial d'eliminar les proves que queden dels atemptats del 2017 a Catalunya. Tot junt ens mostra una imatge d'una Espanya a la qual li queda un llarg camí per recórrer per ser una democràcia.